Petrus Apianus

Petrus Apianus

Gravta de Cornelis Galle el Vell, datat entre 1597 i 1599.
Nom original	(la) Petrus Apianus (de) Peter Apian
Biografia
Naixement	(de) Peter Bienewitz 16 abril 1495 Leisnig (Electorat de Saxònia)
Mort	21 abril 1552 (57 anys) Ingolstadt (Ducat de Baviera)
Dades personals
Formació	Universitat de Viena (1519–1521) Universitat de Leipzig (1516–1519)
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques, geometria, trigonometria, cosmologia, astronomia, observatori astronòmic, cartografia, geografia i edició
Lloc de treball	Ingolstadt
Ocupació	matemàtic, cosmògraf, editor, geògraf, professor d'universitat, astrònom, cartògraf, impressor
Ocupador	Universitat d'Ingolstadt (1527–1555)
Moviment	Renaixement alemany
Professors	Georg Tannstetter, Johannes Sturm i Michael Beuther
Alumnes	Michael Maestlin
Obra
Obres destacables (1520) Tipus Orbis Universalis (1524) Cosmographicus liber (1540) Astronomicum Caesareum
Família
Família	Bennewitz
Fills	Philipp Apian
Germans	Georg Apian

Petrus Apianus (Leisnig, 16 d'abril de 1495 - Ingolstadt, 21 d'abril de 1552), també conegut com Peter von Bennewitz o Bienewitz, fou un astrònom i matemàtic alemany. Va ser un dels primers a proposar l'observació dels moviments de la Lluna per determinar-ne les longituds. És l'autor d'un planisferi, Tipus Orbis Universalis, publicat el 1520 i de l'obra Astronomicum Caesareum, editada el 1540, de matemàtica, astronomia i cartografia. Va ser nomenat matemàtic de l'emperador Carles V del Sacre Imperi romanogermànic, a qui havia dedicat una de les obres que més fama li va donar, l'Astronomicum Caesareum. Apianus va ser un dels primers cosmògrafs a proposar l'observació dels moviments de la Lluna per determinar-ne les longituds. En matemàtiques, va calcular taules trigonomètriques que va publicar a Nuremberg el 1534 amb el títol Primi instrumentum Mobilis, amb un instrument que permetia el càlcul mecànic de sinus.

Va aplicar les matemàtiques a l'estudi astronòmic, afavorint-ne l'observació directa. En aquest sentit, va ser el primer a valer-se de vidres fumats per a l'observació del Sol. Així, va poder publicar un quadrant astronòmic i instruccions per a la fabricació d'instruments d'observació i rellotges de sol. Entre les observacions astronòmiques que va realitzar, cal destacar la descripció del pas el 1531 del cometa de Halley, suggerint a més que les cues cometàries en la seva òrbita de gir és molt possible que apuntessin en sentit oposat al Sol.