Pierre-Joseph Proudhon

Pierre-Joseph Proudhon

(1862)
Biografia
Naixement	15 gener 1809 Besançon (França)
Mort	19 gener 1865 (56 anys) Passy (França)
Sepultura	Cementiri de Montparnasse
Diputat a l'Assemblea Nacional
Dades personals
Ideologia política	Anarquisme
Religió	Ateisme
Activitat
Camp de treball	Filosofia
Lloc de treball	París
Ocupació	economista, filòsof, escriptor, periodista, sociòleg, polític, impressor
Partit	The Mountain (1849–1852) (en)
Alumnes	Armand Hayem
Influències	Ciceró, Hugo Grotius, Victor Cousin, Jean-Jacques Rousseau, Claude-Henri de Rouvroy, Comte de Saint-Simon, Karl Marx i Georg Wilhelm Friedrich Hegel
Obra
Obres destacables principi federatiu The Confessions of a Revolutionary (en) (1840) Què és la propietat? (1846) The System of Economic Contradictions, or The Philosophy of Poverty (en) (1851) The General Idea of the Revolution in the Nineteenth Century (en)
Localització dels arxius	Arxius Nacionals de França, dossier [ F/18/1903]
Família
Cònjuge	Euphrasie Proudhon (en) (1849–valor desconegut)
Fills	Catherine Henneguy (en)
Signatura

Pierre-Joseph Proudhon (Besançon, 15 de gener de 1809 - Passy, 19 de gener de 1865) va ser un dels pares de l'anarquisme modern.^[1] Actiu combatent contra el poder i l'estat, Proudhon va ser un dels principals ideòlegs dels nous socialismes que succeïren als corrents historiogràficament anomenats de «socialisme utòpic».^[2][3][4][5] Al costat de Karl Marx – amb el qual tingué, en un principi, una ferma amistat que derivà en una forta rivalitat personal i política – s'encarregà d'establir els fonaments d'una de les dues branques del socialisme de la segona meitat del segle xix: l'anarquisme. Justament, fou el primer pensador llibertari que emprà aquest terme per a definir unes idees o ideals socialistes concrets. Les bases de l'antiestatisme, el federalisme social (a partir del principi federatiu) i el mutualisme aparegueren en Proudhon. Sintetitzen la visió col·lectivista de l'anarquisme, que compartí, en certa manera, amb Mikhaïl Bakunin, l'altre gran pensador i activista anarquista de llavors.

Va ser la primera persona que es va declarar anarquista,^[6][7] fent servir aquest terme, i és àmpliament considerat com un dels teòrics més influents de l'anarquisme. Proudhon es va convertir en membre del Parlament francès després de la Revolució de 1848, després es va referir a si mateix com a federalista.^[8] Proudhon va descriure la llibertat que perseguia com «la síntesi de comunitat i propietat».^[9] Alguns consideren que el seu mutualisme forma part de l'anarquisme individualista,^[10][11][12] mentre que altres el consideren part de l'anarquisme social.^[13][14][15]

En afirmar el mutualisme, Proudhon concep un sistema molt particular, allunyat del comunisme fourierista i del terme col·lectivisme en si, del qual recelava, per bé que tradicionalment hom considera Proudhon en la línia de l'anarco-col·lectivisme. La idea de mutualisme proudhonià es lliga a la seva concepció de la propietat, forjada principalment en Qu'est ce que la propriété? (1840). En aquesta obra, l'autor descriu una complexa semblança d'una «propietat federativa». Formalment, Proudhon s'oposa a la propietat comuna i col·lectiva, de la mateixa manera que s'oposa a la propietat privada («la propietat és un robatori»). L'autora trotskista Annie Kriegel ha definit la idea de la propietat proudhoniana com una «copropietat de mà comuna» (Kriegel, 1968: 39), que va ser l'essència del seu mutualisme. Aquesta idea tan singular i particular de propietat fou el blanc de les crítiques de Karl Marx, que l'acusava d'«utopista petitburgès» (Gurvitch, 1965: 53).

Proudhon, que va néixer a Besançon, va ser un impressor que va ensenyar el llatí per si mateix per imprimir millor els llibres en la llengua. La seva afirmació més coneguda és que «la propietat és robatori!», continguda en la seva primera gran obra, Què és la propietat? O, una investigació sobre el principi de dret i govern (Qu'est-ce que la propietat? Recherche sur le principe du droit et du gouvernement), publicat el 1840. La publicació del llibre va cridar l'atenció de les autoritats franceses. També va atreure l'escrutini de Karl Marx, que va iniciar una correspondència amb el seu autor. Tots dos es van influir mútuament i es van conèixer a París mentre Marx hi era exiliat. La seva amistat finalment va acabar quan Marx va respondre a El sistema de contradiccions econòmiques o La filosofia de la pobresa de Proudhon amb el provocadorament titulat La pobresa de la filosofia. La disputa es va convertir en una de les fonts de l'escissió entre les ales anarquistes i marxistes de l'Associació Internacional de Treballadors. Uns quants com Edmund Wilson han afirmat que l'atac de Marx a Proudhon va tenir el seu origen en la defensa d'aquest últim de Karl Grün, a qui Marx no li agradava amargament, però que havia estat preparant traduccions de l'obra de Proudhon.^[16][17][18]

Proudhon va afavorir els consells obrers i les associacions o cooperatives, així com la possessió individual obrera/camperola per sobre de la propietat privada o la nacionalització de la terra i els llocs de treball. Considerava que la revolució social era possible d'una manera pacífica. Proudhon va intentar, sense èxit, crear un banc nacional, per ser finançat pel que es va convertir en un intent fallit d'impostar la renda als capitalistes i als accionistes. Similar en uns quants aspectes a una cooperativa de crèdit, hauria donat préstecs sense interessos.^[19] Després de la mort del seu seguidor Mikhaïl Bakunin, el socialisme llibertari de Proudhon va divergir en anarquisme individualista, anarquisme col·lectivista, anarcocomunisme i anarcosindicalisme, amb notables defensors com Carlo Cafiero, Joseph Déjacque, Peter Kropotkin i Benjamin Tucker.^[15]