![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 31 octubre 1607 ↔ 6 desembre 1607 ![]() Bèumont de Lomanha (França) ![]() |
Mort | 12 gener 1665 ![]() Castres (França) ![]() |
Advocat | |
![]() | |
Dades personals | |
Formació | Antiga Universitat d'Orléans (1623–) Universitat d'Orleans ![]() |
Es coneix per | Teoria de nombres Geometria analítica Principi de Fermat Probabilitat Darrer teorema de Fermat |
Activitat | |
Camp de treball | Teoria de nombres, llei, matemàtiques, teoria de la probabilitat, anàlisi matemàtica, geometria analítica, òptica, nombre de Fermat, petit teorema de Fermat i darrer teorema de Fermat ![]() |
Ocupació | matemàtic, advocat, jutge ![]() |
Ocupador | Parlament de Tolosa (oc) ![]() ![]() |
Influències | |
Obra | |
Obres destacables | |
Família | |
Cònjuge | Louise de Long (1631–) ![]() |
Pierre de Fermat (17[1] d'agost de 1601 o 1607/8[a] – Tolosa de Llenguadoc,[2] 12 de gener de 1665) fou un jurista i matemàtic occità, sobresortí pels seus treballs matemàtics. Estudià a Tolosa de Llenguadoc. Introduí per primera vegada l'infinit en el càlcul, descobrí les propietats de diversos nombres i és considerat el creador de la moderna teoria de nombres. Amb René Descartes, aplicà l'àlgebra a la geometria i, amb Blaise Pascal, fundà la teoria de la probabilitat. Aplicà el concepte de les variables infinitesimals als problemes de quadratura, de càlcul de màxims i mínims i a la construcció de tangents. El 1679 el seu fill Samuel publicà Varia opera mathematica, en què es recull bona part de l'obra de Fermat.[3]
A més, és conegut per l'últim teorema de Fermat, així com pel petit teorema de Fermat.
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref>
pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/>
corresponent.
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search