Pius IX

Pius IX

(1875)
Nom original	(la) Pius PP. IX
Biografia
Naixement	(it) Giovanni Maria Battista Pietro Pellegrino Isidoro Mastai-Ferretti 13 maig 1792 Senigallia (Estats Pontificis)
Mort	7 febrer 1878 (85 anys) Palau Vaticà (Regne d'Itàlia)
Causa de mort	infart de miocardi
Sepultura	Tomb of Pius IX (en) , Basílica de San Lorenzo fuori le mura
255è Papa
16 juny 1846 – 7 febrer 1878 ← Gregori XVI – Lleó XIII →
Cardenal Santi Marcellino e Pietro
14 desembre 1840 – 7 febrer 1878 ← Giacomo Giustiniani – Gaetano Baluffi →
Bisbe diocesà
17 desembre 1832 – 21 setembre 1846 ← Giacomo Giustiniani – Gaetano Baluffi → Diòcesi: bisbat d'Imola
Arquebisbe de Spoleto
3 juny 1827 – ← Mario Ancaiani (en) – Ignazio Giovanni Cadolini → Diòcesi: arquebisbat de Spoleto
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Pontifícia Universitat Gregoriana
Activitat
Lloc de treball	Roma Estats Pontificis
Ocupació	sacerdot catòlic (1819–), diplomàtic
Orde religiós	Franciscans
Consagració	Pius VIII
Enaltiment
2000 - beat, nomenat per Joan Pau II
Festivitat	7 de febrer
Participà en
8 desembre 1869	Concili Vaticà I
1846	conclave de 1846
Altres
Títol	Comte
Família	Mastai family (en)
Cònjuge	cap valor
Pares	Conte Girolamo Mastai Ferretti   i Caterina Solazzi
Signatura

Pius IX (nascut Giovanni Maria Mastai Ferretti; ^[a] 13 de maig de 1792 - 7 de febrer de 1878) va ser el cap de l'Església catòlica del 1846 al 1878, el regnat papal més longeu. Després de començar com a liberal, va invertir posicions i va condemnar fermament el liberalisme. Va ser notable per convocar el Primer Concili Vaticà el 1868 i per perdre definitivament el control papal dels Estats Pontificis el 1870 contra el Regne d'Itàlia. Es va negar a abandonar la Ciutat del Vaticà, declarant-se "presoner al Vaticà". La seva diplomàcia barreja molts fracassos amb alguns èxits com Àustria-Hongria, Portugal, Espanya, Canadà, Toscana, Equador, Veneçuela, Hondures, El Salvador i Haití.

A la seva encíclica Ubi primum va destacar el paper de Maria en la salvació^[1] El 1854, va promulgar el dogma de la Immaculada Concepció, articulant una llarga creença catòlica que Maria, la Mare de Déu, va ser concebuda sense pecat original. El seu Syllabus Errorum de 1864 va ser una forta condemna contra el liberalisme, el modernisme, el relativisme moral, la secularització i la separació entre l'Església i l'Estat. Pius va reafirmar definitivament l'ensenyament catòlic a favor de l'establiment de la fe catòlica com a religió estatal, quan fos possible. La seva crida al suport financer va resultar en la reactivació amb èxit de les donacions conegudes com l'òbol de Sant Pere. Va centralitzar el poder a l'església de la Santa Seu i de la Cúria Romana, alhora que va definir clarament l'autoritat doctrinal del Papa. El seu principal llegat és el dogma de la infal·libilitat papal. El papa Joan Pau II el va proclamar venerable el 6 de juliol de 1985 i el va beatificar el 3 de setembre de 2000. Pius IX va rebre el dia festiu litúrgic del 7 de febrer, data de la seva mort.

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.