Poder judicial d'Espanya

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

El poder judicial d'Espanya és el conjunt de jutjats i tribunals, integrat per jutges i magistrats, que tenen la potestat d'administrar justícia en nom del Rei.^[1] No és un poder concentrat en un òrgan concret, sinó que es troba en diversos òrgans en distints nivells jeràrquics i territorials. La característica comuna en tots ells és la capacitat de dictar resolucions definitives que vinculen a la ciutadania i els poders públics.^[2] El poder judicial té assignada una administració, l'administració judicial, pel Títol VI de la Constitució.^[3] A més, aquest poder és una funció exclusiva de l'estat central, de manera que no hi ha jutges de l'estat i jutges autonòmics, sinó que solament jutges, els quals són tots servidors de l'estat central sota una regulació comuna.^[4]

Segons marca la Constitució, hi ha una organització judicial estatal i queda exclosa tota potestat jurisdiccional fora d'aquesta (havent-hi unes excepcions).^[4] L'òrgan jurisdiccional superior en tots els ordres és el Tribunal Suprem d'Espanya,^[5] després hi ha l'Audiència Nacional, els tribunals superiors de justícia i les audiències provincials.^[6] Fora de l'organigrama del poder judicial es troben: el Tribunal Constitucional d'Espanya, un òrgan constitucional i l'intèrpret suprem de la Constitució espanyola;^[7] el Tribunal de Comptes; i els tribunals conseutudinaris (com el Tribunal de les Aigües de València).^[8]

Al conjunt de professionals que formen el poder judicial espanyols els correspon en exclusiva l'exercici de la potestat jurisdiccional,^[9] jutjant i fent executar el jutjat.^[10] En exercici d'aquesta potestat, els Jutjats i Tribunals coneixen i decideixen tots els processos contenciosos dels ordres civil, penal, contenciós-administratiu, social i militar.^[11] El coneixement i decisió de dits processos consisteix en la tramitació i pronunciament sobre el fons de l'assumpte que els plantegin les parts, siguin aquestes autoritats o particulars.2019^{[cal citació]}

També, en els casos que la llei així ho permet, els Jutjats i Tribunals s'encarreguen del coneixement i decisió d'assumptes que no susciten contesa entre parts, en els denominats processos de jurisdicció voluntària.^[4] Aquests són principalment la protocol·lització de testaments hològrafs (escrits pel testador de pròpia mà) i altres actes civils que requereixen intervenció judicial. Així mateix, Jutges de Primera Instància i, si escau, els Jutges de Pau, tenen al seu càrrec els Registres de l'Estat Civil, sent responsables de la custòdia i llevanza dels llibres que registren el naixement, estat civil, els fets que afectin a la capacitat d'obrar i la defunció de les persones.2019^{[cal citació]}