Porbandar

Porbandar
Localització
	21° 38′ N, 69° 36′ E / 21.63°N,69.6°E
Colònia	Raj britànic
	;
Presidència	presidència de Bombai
Capital	Chhaya (en) (1547–1785); Porbandar (1785–1948)
Població humana
Població	115.673 (1931) (70,23 hab./km²)
Llengua utilitzada	gujarati ; hindustànic ; sànscrit ; anglès
Geografia
Superfície	1.647 km²
Dades històriques
Creació	1193 (Gregorià)
Dissolució	1948
Següent	Índia
Organització política
Forma de govern	monarquia absoluta

Porbandar fou un estat tributari protegit a l'agència de Kathiawar amb una superfície de 1.647 km², a l'oest de la península de Kathiawar, amb capital a Porbandar (ciutat), que era municipalitat. El forma una franja de terra a la riba de la mar d'Aràbia d'uns 40 km d'ample fins a les muntanyes Barda, regat per diversos rius entre els quals el Bhadar, Sorti, Vartu, Minsar i Ojat, perennes; a la costa hi ha zones de maresmes conegudes com a gher, la més gran la de Modhwara, de 10 km de llarg i 6 d'ample, connectada amb la mar pel rierol Kindari. La població era:

1872: 72.077
1881: 71.072
1891: 85.785
1901: 82.640
1931: 115.673

La població era de majoria hindú (7 a 1 amb els musulmans). Estava repartida en 96 pobles.

El sobirà és un rajput jethwa i la seva antiguitat seria del segle X. Des de 1193 un príncep d'aquest clan expulsat de Morvi dominava Barda i part de la costa adjacent de Halar; el 1307, després del saqueig i conquesta de Ghumli, es van establir a Ranpur on van romandre fins al 1574 que foren expulats cap a Chhaya; van rebre Porbandar i Navi del govern mogol i van reconquerir moltes de les seves antigues possessions dels jadeja rajputs. El 1785 Sultanji o Sartanji va traslladar la seu de govern a Porbandar (ciutat) que va esdevenir la nova capital i va donar nom a l'estat. El 1807 va signar un tractat amb els britànics ratificat el 5 de desembre de 1809. Més tard se li va concedir sanad d'adopció i salutació d'11 canonades augmentada posteriorment a 13. El títol dels sobirans era de rana. Porbandar era considerat estat de primera classe a Kathiawar fins al 1869 que va passar a tercera classe, però va recuperar el rang el 1886. El tribut era de 48.504 rúpies conjuntament al govern britànic, al Gaikwar de Baroda i al nawab de Junagarh. Disposava el 1905 de 299 homes de policia. L'1 de gener de 1919 el sobirà va rebre el títol de maharana rana sahib.