El vidre és una matèria amorfa, relativament dura, químicament inerta i biològicament inactiva. No té una estructura cristal·lina. Això vol dir que les partícules que formen el vidre estan ordenades a l'atzar.
El primers homes el consideraven un material semipreciós, ja que tenia una certa semblança amb les pedres precioses a més de la dificultat d'obtenir-lo. Al principi, només servia per a guarniment. A mesura que es va anar coneixent el foc, s'ha anat ampliant la seva utilització, encara que ara s'està substituint pel plàstic.
Els primer materials per obtenir el vidre són potassi, silici i calcària. Per obtenir-lo, s'han de barrejar les matèries primeres, en la proporció adequada. S'hi afegeix vidre ja usat i esmicolat i s'introdueix tot al forn a 1500 graus. Dins del forn, les matèries primeres es fonen i es tornen líquides. Quan la massa es refreda, es torna sòlida, i té les qualitats del vidre que veiem (es torna rígida, dura, transparent...)
