Prefectura

El terme prefectura ha estat emprat per denominar un òrgan de govern o àrea territorial des dels temps de l'emperador romà Constantí I, el qual va dividir l'imperi en quatre prefectures, cadascuna dividida en diòcesi. De forma similar a un estat o una ciutat, tenien un ampli autogovern, encara que li devíen fidelitat a Roma. El prefecte era el cap de la prefectura.

El 17 d'abril de 1810, Josep Bonaparte va dividir Espanya en trenta-vuit prefectures en substitució dels corregiments. No van arribar a ser del tot efectives a causa dels esdeveniments de la guerra del Francès. Es van suprimir el 1814 amb el retorn de Ferran VII.

Al Principat es van preveure quatre prefectures que no van arribar a ser efectives, ja que el territori es va incorporar a l'imperi francès. Els límits no coincidien amb les províncies posteriors:

• Prefectura de Barcelona, incloïa el Solsonès.
• Prefectura de Girona, incloïa Osona.
• Prefectura de Lleida, incloïa la Franja de Ponent.
• Prefectura de Tarragona, incloïa les Garrigues, l'Urgell, la Segarra i bona part dels Ports i el Baix Maestrat.

Al País Valencià es van constituir dues prefectures:

• Prefectura d'Alacant, incloïa territoris que avui són a les províncies de Múrcia i d'Albacete.
• Prefectura de València, incloïa part de la província de Conca.