Primer califat

Primer califat
	الخلافة الراشدة (ar)
Localització
Capital	Medina (632–656); Kufa (656–661)
Població humana
Idioma oficial	àrab
Religió	islam
Geografia
Part de	califat
Dades històriques
Anterior	comunitat de Medina
Fundador	Abu-Bakr as-Siddiq
Creació	juny 632
Dissolució	28 juliol 661
Següent	Califat Omeia
Organització política
Forma de govern	monarquia electiva ; teocràcia
• Califa Rashidun	Abu-Bakr as-Siddiq (632–634); Úmar ibn al-Khattab (634–644); Uthman ibn Affan (644–656); Alí ibn Abi-Tàlib (656–661); al-Hàssan ibn Alí (661–661)
Moneda	dinar

El primer califat, altrament anomenat califat dels califes ben guiats o califat dels raixidun, també conegut com a califat perfecte o califat ortodox (àrab: الخلافة الراشدية, al-ẖilāfa ar-rāxidiyya), va ser el primer califat islàmic regit pels quatre primers successors (califes) del profeta Mahoma, coneguts tradicionalment com els «califes ben guiats», al-khulafà ar-raixidun, en àrab. S'inicia l'any 632, immediatament després de la mort del Profeta, i va durar fins a la mort d'Alí ibn Abi-Tàlib, el gener del 661 inclosa la breu successió del seu fill al-Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib que va abdicar l'estiu del mateix any. Al seu apogeu, el califat incloïa tota l'Àfrica del Nord, Síria, la península Aràbiga, Mesopotàmia i els altiplans iranians. Es caracteritza per una ràpida expansió territorial i pels primers intents de centralització de caràcter estatal.