Primera Croada

Primera Croada

Croades
Miniatura de Pere l'Ermità al capdavant de la Croada Popular (Egerton 1500, Avinyó, segle xiv)
Tipus	Guerra santa
Data	15 d'agost del 1096[1][nota 1] – 15 de juliol del 1099[2]
Lloc	Anatòlia i Llevant
Resultat	Reconquesta de gran part de l'oest d'Anatòlia per l'Imperi Romà d'Orient amb l'ajut dels croats Presa de Jerusalem i formació dels estats croats de Terra Santa
Bàndols
Cristians: Imperi Sacre Romano-Germànic Gènova Lotaríngia Comtat de Tolosa Marquesat de Provença Regne de França Blois Boulogne Flandes Lo Puèi de Velai Comtat de Vermandois Regne d'Anglaterra Normandia Ducat de la Pulla i Calàbria Tàrent Imperi Romà d'Orient Regne de Cilicia Sarraïns: Imperi Seljúcida Danixmendita Fatimites Almoràvits Abbàsides
Comandants
Guillem Embriaco Jofré de Bouillon Ramon IV de Tolosa Esteve II de Blois Balduí I de Jerusalem Eustaqui III de Boulogne Robert II de Flandes Ademar de Monteil Hug de Vermandois Robert II de Normandia Bohemon de Tàrent, Tancred d'Hauteville Aleix I Comnè Tatikios Constantí I Kilidj Arslan I Yaghi-Siyan Kerbogha Duqaq Ridwan Ghazi ibn Danishmend Iftikhar-ad-Dawla Al-Àfdal
Forces
Croats: ~ 35.000 homes[3] 30.000 infanteria[3] 5.000 cavalleria[3] Romans d'Orient: ~ 2.000 homes[3] desconegut
Baixes
desconegut desconegut
Cronologia
← Croada Popular Segona Croada →

La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia central i Pèrsia. El papa Urbà II, al Concili de Clarmont,^[4] va predicar la Primera Croada al crit de «Déu ho vol» (Deus vult), amb l'objectiu d'alliberar Jerusalem del domini musulmà, sota el qual portava 400 anys. La seva predicació va provocar un encès fervor religiós entre el poble i la petita noblesa.

Durant la croada, cavallers i pagesos de moltes nacions de l'Europa Occidental van viatjar com a croats per terra i per mar, en primer lloc en direcció a Constantinoble i després cap a Jerusalem. Els pagesos eren molt més nombrosos que els cavallers, i ambdós grups es van dividir en exèrcits separats, però com que els pagesos no estaven tan ben entrenats en combat, el seu exèrcit no va arribar a Jerusalem. En canvi, els cavallers van llançar un assalt a la ciutat i van capturar Jerusalem el juliol del 1099. Van establir els estats croats del Regne de Jerusalem, el Comtat de Trípoli, el Principat d'Antioquia i el Comtat d'Edessa.

La Primera Croada va ser part de la resposta cristiana a l'expansió de l'islam, i va ser seguida per més accions similars, des de la Segona Croada fins a la Novena Croada, però els èxits aconseguits van durar menys de 200 anys. Va representar el primer pas important cap a la reobertura del comerç internacional a Occident des de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident.

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nota"/> corresponent.