Primera Guerra de l'Opi

Primera Guerra de l'Opi

Les guerres de l'opi
Destrucció de partides d'opi per part dels juncs de la flota xinesa (Segona Batalla de Chuenpee, 7 de gener de 1841)
Tipus	guerra
Data	4 de setembre de 1839 – 29 d'agost de 1842
Lloc	República Popular de la Xina (Xina)
Causa	Destruction of opium at Humen (en)
Resultat	Hong Kong ocupada pel Regne Unit.
Conseqüència	Tractat de Nanjing
Bàndols
Imperi Britànic Companyia Britànica de les Índies Orientals Imperi Qing
Comandants
Reina Victòria William Lamb Robert Peel Henry Temple Charles Elliot George Elliot James Bremer Hugh Gough Henry Pottinger William Parker Humphrey Senhouse Emperador Daoguang Lin Zexu Qishan Yishan Yijing Yilibu Guan Tianpei† Chen Huacheng† Ge Yunfei† Yang Fang Keying
Forces
19,000 tropes:[1] Exèrcit britànic: 5,000 Exèrcit indi: 5,000 Infanteria lleugera de Ceilàn: 2,000 Royal Marines: 7,069 37 vaixells:[1] 14 sloops de guerra 8 fragates 3 vaixells de línia 12 d'altres tipus [a] 222,212 tropes[b] Vuit Banderers: 16,708 Exèrcit de l'Estendart Verd: 205,504
Baixes
69 morts en batalla[1] 451 ferits[1] 284 executats o morts en captivitat a Formosa[3][4] est. 3,100 morts[c]

La Primera Guerra de l'Opi (xinès:第一次鴉片戰爭; pinyin: Dìyīcì yāpiàn zhànzhēng), també coneguda com a guerra angloxinesa, va ser una sèrie d'enfrontaments militars entre l'Imperi Britànic i la dinastia Qing de la Xina entre 1839 i 1842. El problema immediat va ser l'aplicació xinesa de la seva prohibició del comerç d'opi mitjançant la confiscació d'existències d'opi privats als comerciants de Guangzhou^[d] i l'amenaça d'imposar la pena de mort als futurs delinqüents.^[7] Malgrat la prohibició de l'opi, el govern britànic va donar suport a la demanda d'indemnització dels comerciants per les mercaderies confiscades i va insistir en els principis del lliure comerç i del reconeixement diplomàtic igualitari amb la Xina. L'opi va ser el comerç de productes bàsics més rendible de Gran Bretanya del segle xix. Després de mesos de tensions entre els dos estats, la Royal Navy va llançar una expedició el juny de 1840, que finalment va derrotar els xinesos utilitzant vaixells i armes tecnològicament superiors a l'agost de 1842. Els britànics van imposar llavors el Tractat de Nanjing, que va obligar a la Xina a augmentar el comerç exterior, donar una compensació i cedir l'illa de Hong Kong als britànics. En conseqüència, el comerç d'opi va continuar a la Xina. Els nacionalistes del segle xx van considerar el 1839 l'inici d'un segle d'humiliació, i molts historiadors el consideren el començament de la història moderna de la Xina.

Al segle xviii, la demanda de productes de luxe xinesos (especialment seda, porcellana i te) va crear un desequilibri comercial entre la Xina i la Gran Bretanya. La plata europea va fluir a la Xina a través del Sistema de Canton, que limitava el comerç exterior entrant a la ciutat portuària de Guangzhou, al sud . Per contrarestar aquest desequilibri, la Companyia Britànica de les Índies Orientals va començar a cultivar opi a Bengala i va permetre que els comerciants britànics privats venguessin opi als contrabandistes xinesos per a la venda il·legal a la Xina. L'entrada de narcòtics va revertir l'excedent comercial xinès, va drenar l'economia de la plata i va augmentar el nombre d'addictes a l'opi dins del país, resultats que van preocupar seriosament els funcionaris xinesos.

El 1839, l'emperador Daoguang, rebutjant les propostes de legalització i taxació de l'opi, va nomenar virrei d'Huguang Lin Zexu per anar a Cantó per aturar completament el comerç d'opi.^[8] Lin va escriure una carta oberta a la reina Victòria apel·lant a la seva responsabilitat moral d'aturar el comerç d'opi, tot i que mai no la va llegir.^[9][10][11] Lin llavors va recórrer a l'ús de la força a l'enclavament dels comerciants occidentals. Va arribar a Guangzhou a finals de gener i va organitzar una defensa costanera. Al març, els comerciants d'opi britànics es van veure obligats a lliurar 2,37 milions de lliures d'opi. El 3 de juny, ordenant que l'opi fos destruït en públic a la platja d'Humen per mostrar la determinació del govern de prohibir fumar.^[12] Tots els altres subministraments van ser confiscats i es va ordenar un bloqueig de vaixells estrangers al riu Perla.^[13]

Les tensions van augmentar al juliol després que mariners britànics matessin un vilatà xinès i el govern britànic es va negar a lliurar els acusats a les autoritats xineses. Més tard van esclatar els combats, amb la marina britànica destruint el bloqueig naval xinès i llançant una ofensiva.^[12] En el conflicte posterior, la Royal Navy va utilitzar el seu poder superior naval i artiller per infligir una sèrie de derrotes decisives a l'Imperi xinès.^[14] L'any 1842, la dinastia Qing es va veure obligada a signar el Tractat de Nanking —el primer del que els xinesos van anomenar més tard els tractats desiguals— , que atorgava una indemnització i extraterritorialitat als súbdits britànics a la Xina, va obrir cinc ports oberts als comerciants britànics, i va cedir l'illa de Hong Kong a l'Imperi Britànic.^[15] El fracàs del tractat per satisfer els objectius britànics de millorar el comerç i les relacions diplomàtiques va provocar la Segona Guerra de l'Opi (1856–60). El malestar social resultant va ser el rerefons de la Rebel·lió dels Taiping, que va afeblir encara més el règim Qing.^[16][17]

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.