Radi (element)

Radi
	88Ra
	franci ← radi → actini
Aspecte
	Blanc platejat metàl·lic; ; ; ; Línies espectrals del radi
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Radi, Ra, 88
Categoria d'elements	Metalls alcalinoterris
Grup, període, bloc	2, 7, s
Pes atòmic estàndard	(226)
Configuració electrònica	[Rn] 7s2; 2, 8, 18, 32, 18, 8, 2;
Propietats físiques
Fase	Sòlid
Densitat; (prop de la t. a.)	5,5 g·cm−3
Punt de fusió	973 K, 700 °C
Punt d'ebullició	2.010 K, 1.737 °C
Entalpia de fusió	8,5 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització	113 kJ·mol−1
Pressió de vapor
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	2 (òxid bàsic fort)
Electronegativitat	0,9 (escala de Pauling)
Energies d'ionització	1a: 509,3 kJ·mol−1
	2a: 979,0 kJ·mol−1
Radi covalent	221±2 pm
Radi de Van der Waals	283 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Cúbica centrada en la cara ;
Ordenació magnètica	No magnètic
Resistivitat elèctrica	(20 °C) 1 µΩ·m
Conductivitat tèrmica	18,6 W·m−1·K−1
Nombre CAS	7440-14-4
Isòtops més estables
	Article principal: Isòtops del radi

El radi és l'element químic de símbol Ra i nombre atòmic 88. Tots els isòtops de radi són radioactius; l'únic isòtop natural, el radi 226, té un període de semidesintegració de 1 620 anys. De fet, tot el radi natural en la Terra és un producte de la desintegració de l'urani.^[1] Per això, el radi es troba en quantitats diminutes en totes les menes que contenen urani. Fou descobert pel físic francès Pierre Curie i la polonesa Maria Skłodowska-Curie el 26 de desembre de 1898 a partir del mineral uraninita. Actualment, la seva principal aplicació és la preparació de gas radó en els laboratoris de recerca.

↑ Challoner, Jack. Los elementos. La nueva guía de los componentes básicos del universo. (en castellà). Alcobendas: LIBSA, 2018, p. 37. ISBN 9788466236669.

[:0-1] Challoner, Jack. Los elementos. La nueva guía de los componentes básicos del universo. (en castellà). Alcobendas: LIBSA, 2018, p. 37. ISBN 9788466236669.

[1]