Rastreig digital de contactes

El rastreig digital de contactes és un tipus de rastreig en el qual els contactes d'una persona infectada s'identifiquen automàticament usant dispositius mòbils, sense intervenció humana.^[1] El rastreig digital es va començar a explorar als voltants del 2007, però no s'ha usat àmpliament fins a la pandèmia de COVID-19.^[2]

S'han utilitzat diverses tecnologies per al rastreig digital, totes elles basades en els telèfons mòbils, o dispositius semblants. Les tecnologies es poden classificar en dos grans grups: les basades en la localització dels telèfons i les basades en la proximitat entre telèfons.^[3]^[4] Les tecnologies basades en la localització usen les dades obtingudes bé per les xarxes dels operadors de telefonia mòbil,^[2] o bé pels servidors que emmagatzemen la localització dels mòbils obtinguda del GPS.^[5] A partir de les dades de localització recollides es pot determinar els moments i els llocs en els quals dos telèfons han estat a prop. Ara per ara, aquestes tecnologies no són adequades per epidèmies com la Covid perquè les dades no són prou precises, especialment en interiors d'edificis.^[3]

Les tecnologies més usades són les basades en detectar directament la proximitat entre telèfons. Gairebé totes les apps per al rastreig de contactes usen aquestes tecnologies. Requereixen que els telèfons puguin comunicar-se entre ells, sense fils, usant una tecnologia com ara Bluetooth. Cada telèfon emet contínuament missatges contenint un identificador seu. Els telèfons del voltant capten els missatges i els enregistren, afegint-hi el temps en què s'han rebut i la distància de l'emissor. Partint d'aquests missatges enregistrats es pot determinar els moments en els quals dos telèfons han estat a prop, però no el lloc concret on han estat.^[6]

Dins del grup de tecnologies basades en la proximitat, es poden distingir dos subgrups: el centralitzat i el descentralitzat.^[7]^[8] En el centralitzat, hi ha un servidor que sap quins identificadors ha usat cada telèfon en els missatges que ha emès. Quan una persona s'infecta, envia al servidor els missatges rebuts durant el temps en què ha pogut ser infecciosa. Usant aquests missatges, el servidor pot determinar els contactes que ha tingut. En el descentralitzat, quan una persona s'infecta, envia al servidor els identificadors que ha usat en els missatges que ha emès durant el temps en què ha pogut ser infecciosa. Els telèfons descarreguen periòdicament aquests identificadors i determinen (localment, sense ajuda del servidor) si són o no un dels contactes. La gran majoria de les apps per al rastreig de contactes són del subgrup descentralitzat.^[6] El Sistema Google/Apple de notificació d'exposicions proporciona serveis que s'usen per a desenvolupar apps descentralitzades.

↑ World Health Organization «Digital tools for COVID-19 contact tracing». WHO/2019-nCoV/Contact_Tracing/Tools_Annex/2020.1, 02-06-2020.
↑ ^2,0 ^2,1 Ting Jiang, Yizheng Chen, Yang Zhang, Minhao Zhang, Chenhao Lu, Ji Zhang, Zhao Li, Jun Gao and Shuigeng Zhou «A Survey on Contact Tracing: the Latest Advancements and Challenges». CoRR abs/2011.02094, 2020.
↑ ^3,0 ^3,1 E. Hernández-Orallo, P. Manzoni, C. T. Calafate and J. Cano «Evaluating How Smartphone Contact Tracing Technology Can Reduce the Spread of Infectious Diseases: The Case of COVID-19». IEEE Access, vol. 8 doi: 10.1109/ACCESS.2020.2998042, 2020, pàg. 99083-99097.
↑ Franck Legendre, Mathias Humbert, Alain Mermoud, Vincent Lenders «Contact tracing. An Overview of Technologies and Cyber Risks». arXiv:2007.02806 [cs.CR], 2020.
↑ José González Cabañas, Ángel Cuevas, Rubén Cuevas, Martin Maier «Digital Contact Tracing: Large-scale Geolocation Data as an Alternative to Bluetooth-based Apps' Failure». CoRR abs/2101.07024, 2021.
↑ ^6,0 ^6,1 Fabrizio Cicala, Weicheng Wang, Tianhao Wang, Ninghui Li, Elisa Bertino, Faming Liang, Yang Yang: «PURE: A Framework for Analyzing Proximity-based Contact Tracing Protocols». arXiv:2012.09520 [cs.CY], 2020.
↑ GSMA «COVID-19 Digital Contact Tracing Applications». GSMA HEAD OFFICE, Juny 2020.
↑ TIC/Salutsocial «Anàlisi internacional d’aplicacions de rastreig de contactes en el context de la pandèmia de COVID-19». Versió final, 03-08-2020. Arxivat de l'original el 2021-04-15 [Consulta: 15 abril 2021].

[1] World Health Organization «Digital tools for COVID-19 contact tracing». WHO/2019-nCoV/Contact_Tracing/Tools_Annex/2020.1, 02-06-2020.

[:0-2] 2,0 ^2,1 Ting Jiang, Yizheng Chen, Yang Zhang, Minhao Zhang, Chenhao Lu, Ji Zhang, Zhao Li, Jun Gao and Shuigeng Zhou «A Survey on Contact Tracing: the Latest Advancements and Challenges». CoRR abs/2011.02094, 2020.

[:1-3] 3,0 ^3,1 E. Hernández-Orallo, P. Manzoni, C. T. Calafate and J. Cano «Evaluating How Smartphone Contact Tracing Technology Can Reduce the Spread of Infectious Diseases: The Case of COVID-19». IEEE Access, vol. 8 doi: 10.1109/ACCESS.2020.2998042, 2020, pàg. 99083-99097.

[4] Franck Legendre, Mathias Humbert, Alain Mermoud, Vincent Lenders «Contact tracing. An Overview of Technologies and Cyber Risks». arXiv:2007.02806 [cs.CR], 2020.

[5] José González Cabañas, Ángel Cuevas, Rubén Cuevas, Martin Maier «Digital Contact Tracing: Large-scale Geolocation Data as an Alternative to Bluetooth-based Apps' Failure». CoRR abs/2101.07024, 2021.

[:2-6] 6,0 ^6,1 Fabrizio Cicala, Weicheng Wang, Tianhao Wang, Ninghui Li, Elisa Bertino, Faming Liang, Yang Yang: «PURE: A Framework for Analyzing Proximity-based Contact Tracing Protocols». arXiv:2012.09520 [cs.CY], 2020.

[7] GSMA «COVID-19 Digital Contact Tracing Applications». GSMA HEAD OFFICE, Juny 2020.

[8] TIC/Salutsocial «Anàlisi internacional d’aplicacions de rastreig de contactes en el context de la pandèmia de COVID-19». Versió final, 03-08-2020. Arxivat de l'original el 2021-04-15 [Consulta: 15 abril 2021].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]