Reduccionisme

René Descartes, a De homine (1662), afirmava que els animals no humans es podien explicar de manera reductiva com autòmats⁣; com a versions més mecànicament complexes d'aquest ànec digeridor

El reduccionisme[1] és la concepció filosòfica segons la qual hi ha fenòmens que es poden descriure en termes de fenòmens més simples i fonamentals. També es descriu com una posició intel·lectual i filosòfica segons la qual qualsevol sistema o entitat complexa es pot entendre i analitzar millor si es descompon en els elements que la formen, ja que tot conjunt s'explica per les propietats dels seus components.[2][3][4][5]

El reduccionisme pot ser ontològic (creure que realment es pot dividir un sistema o que tot depèn d'un sol principi, com l'arque) o teòric (implica actuar com si es pogués fer, independentment que es pugui dur a terme o no, per qüestions d'anàlisi).[6] Cert reduccionisme és necessari per a la ciència, ja que no es pot operar amb la totalitat del coneixement alhora.

Molts filòsofs contemporanis argumenten que qualsevol problema filosòfic és en el fons un problema de llenguatge, participant aleshores del reduccionisme.

Despectivament, pot usar-se per indicar que no es tenen en compte tots els vessants d'una qüestió a debat. El seu contrari és l'holisme.

  1. «Reduccionisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Reductionism | Internet Encyclopedia of Philosophy» (en anglès). [Consulta: 30 agost 2021].
  3. «Reductionism: Definition and Examples | Simply Psychology». [Consulta: 30 agost 2021].
  4. Brigandt, Ingo; Love, Alan. Reductionism in Biology. Spring 2017. Metaphysics Research Lab, Stanford University, 2017. 
  5. Kricheldorf, Hans R. Getting It Right in Science and Medicine: Can Science Progress through Errors? Fallacies and Facts (en anglès). Cham: Springer, 2016, p. 63. ISBN 978-3319303864. 
  6. «Reductionism» (en anglès), 24-10-2018. [Consulta: 30 agost 2021].

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search