Regne d'Axum

Regne d'Axum
Localització
	14° 07′ 42″ N, 38° 43′ 02″ E / 14.1283969°N,38.7172569°E
Capital	Axum
Població humana
Llengua utilitzada	himiarita ; gueez
Religió	Església Ortodoxa Etíop, islam i judaisme
Dades històriques
Creació	c. segle IV aC
Dissolució	c. 960
Organització política
Forma de govern	monarquia feudal ; monarquia
Moneda	Aksumite currency (en)

El regne d'Axum fou un estat que va existir al nord de la moderna Etiòpia (regió Tigre) i Eritrea, entre el segle v aC i el segle xiii. La capital era Axum, avui una ciutat mitjana de la regió Tigre. Altres llocs importants eren Yeha, Hawulti, Matara, Adulis i Qohaito (les tres darreres a la moderna Eritrea). Al moment de major expansió, el regne dominava el nord d'Etiòpia, Eritrea, el nord-est del Sudan, el sud-est d'Egipte, Djibouti, i zones de Iemen, Asir i Hijaz. Les monedes del regne apareixen a l'era cristiana; fou el primer estat que va utilitzar el signe de la creu a les seves monedes, vers la meitat del segle iv. Mani l'anomena com un dels quatre grans poders del món (Pèrsia, Roma, Xina i Axum). Com a estat cristià fou un aliat romà d'Orient i l'emperador Justí li va ordenar vers el 525 intervenir a favor dels cristians del Iemen. La seva decadència es va produir al segle vii per raons incertes que podrien estar relacionades amb el domini àrab de les rutes comercials a la mar Roja i pel Nil fins a Alexandria, principal mercat i sortida dels productes cap a Bizanci i Europa.

El primer estat conegut que pot situar-se amb certesa a l'actual Etiòpia és el regne d'Axum, que pren el seu nom de la ciutat d'Axum, a l'Etiòpia actual. El seu origen, segons es creu, es troba en l'arribada al voltant de l'any 400 aC de colons provinents del sud-oest d'Aràbia. Des del segle iii, el regne d'Axum es va convertir en la principal potència de la regió, com ho testifica el fet que el profeta persa Ragis el citi com un dels grans imperis de l'època, juntament amb l'Imperi Romà, Xina i l'Imperi Persa. Se sap que Axum va comerciar amb l'Índia i l'Imperi Romà d'Orient a través del port d'Adulis, en el Mar Roig.

El cristianisme va ser introduït al país pel monjo sirià Frumenci, qui posteriorment va ser consagrat bisbe d'Etiòpia per Sant Atanasi, patriarca d'Alexandria. Frumenci va aconseguir la conversió del rei Ezana, del que es conserven diverses inscripcions, anteriors i posteriors a la seva conversió al cristianisme. L'Església Ortodoxa Etíop, per tant, procedeix de l'Església Ortodoxa Copta d'Alexandria; com ella, va romandre fidel al credo monofisita, condemnat en el Concili de Calcedònia (451). La conversió dels etíops va ser un procés lent. De l'època d'Ezana data també la difusió de l'escriptura ge'ez. L'idioma ge'ez va acabar substituint al grec en la litúrgia; encara avui és la llengua litúrgica de l'Església etíop.

El final del regne d'Aksum és tan misteriós com el seu començament. Sembla que, a partir del segle viii, l'avanç de l'islam va anar dificultant cada vegada més el seu comerç pel mar Roig, obligant als etíops a replegar-se cap al sud. A l'interior el regne va subsistir, en franca decadència, tres segles més.^[1]

Queden algunes restes arqueològiques del regne d'Aksum, com els obeliscos d'Aksum o de Matés, que són sens dubte monuments funeraris dels principals reis.

↑ Derat, Marie-Laure. «Before the Solomonids: Crisis, Renaissance and the Emergence of the Zagwe Dynasty (Seventh–Thirteenth Centuries)». A: A Companion to Medieval Ethiopia and Eritrea (en anglès). Leiden: Brill, 2020, p. 34. ISBN 978-90-04-41958-2.

[1] Derat, Marie-Laure. «Before the Solomonids: Crisis, Renaissance and the Emergence of the Zagwe Dynasty (Seventh–Thirteenth Centuries)». A: A Companion to Medieval Ethiopia and Eritrea (en anglès). Leiden: Brill, 2020, p. 34. ISBN 978-90-04-41958-2.

[1]