Reial Orde Noruec de Sant Olaf

Reial Orde Noruec de Sant Olaf

Tipus	orde de cavalleria
Epònim	Olaf II de Noruega
Vigència	21 agost 1847  -
Rang	↑  Medalla al Servei Cívic Excepcional ↓  Orde Reial Noruec del Mèrit
Estat	Noruega
Format per
Gran Creu amb Collar de l'Orde de Sant Olaf Gran Creu de l'Orde Noruec de Sant Olaf Comandant amb Estrella de l'Orde de Sant Olaf Comandant de l'Orde de Sant Olaf Cavaller de 1a classe de l'Orde de Sant Olaf Cavaller de l'Orde de Sant Olaf

El Reial Orde Noruec de Sant Olaf (noruec: Den Kongelige Norske St. Olavs Orden; o Sanct Olafs Orden, el nom antic) és un orde de cavalleria instituït pel Rei Óscar I de Suècia i Noruega el 21 d'agost de 1847, com una distinció exclusivament noruega. Rep el seu nom en honor del rei Olav II, conegut per la posteritat com Sant Olaf.^[1] La noblesa havia estat abolida a Noruega l'any 1821. Just abans que es dissolgués la unió amb Suècia l'any 1905, el rei Óscar II instituí l'Orde del Lleó Noruec, però el seu successor Haakon VII ja no la va atorgar més. Per tant, l'Orde de Sant Olaf restà com l'únic orde de cavalleria del regne durant els següents 80 anys.

El Gran Mestre de l'Orde és el Monarca de Noruega.^[2] És atorgada individualment per les fites remarcables en benefici de la Pàtria i de la Humanitat. Des de 1985 ha quedat reservada als ciutadans noruecs, si bé els caps d'estat estrangers la reben com a cortesia. S'ha atorgat unes 5.000 vegades des de la seva creació.

El consell està format per un canceller, un vicecanceller, el tresorer de la cort i un representant de la Noruega Meridional, Central y Septentrional. El Primer Ministre dona una llista de candidats, i el monarca els aprova.^[3]