Reichstag (edifici)

Edifici del Reichstag
2013 L'edifici del Reichstag
Nom en la llengua original	(de) Reichstagsgebäude
Dades
Tipus	Seu del Bundestag
Arquitecte	Paul Wallot (renovat per Norman Foster)
Construcció	9 juny 1884 -
Obertura	1894
Cronologia	Renovat el 1961-64 i el 1992
Característiques
Estil arquitectònic	neorenaixement arquitectura moderna: renovació
Material	pedra calcària, gres i granit
Mesura	47 () m
Superfície	13.291 m²
Arquitrau
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Berlín-Mitte (Alemanya) i Berlín (Alemanya)
Localització	Tiergarten (Berlín)
52° 31′ 07″ N, 13° 22′ 34″ E / 52.5186°N,13.3761°E / 52.5186; 13.3761
Format per	Reichstag dome (en) genealogical reliefs (en) Arbeiten des Friedens unter dem Schutz der Reichsmacht (en) spiritual and practical forces of the modern state (en) keystones on the towers of the Reichstag (en) Dem deutschen Volke (en)
Patrimoni arquitectònic d'Alemanya
Monument cultural de Berlín
Plànol
Activitat
Ocupant	Bundestag (1999) Assemblea federal d'Alemanya (1994) Reichstag (1871–1918) Reichstag (1918–1933) Reichstag (1933–1945)
Lloc web	bundestag.de

L'edifici del Reichstag (en alemany Reichstagsgebäude (?·pàg.), abreujat Reichstag (?·pàg.)) és al barri del Tiergarten, en el districte Mitte de Berlín, capital d'Alemanya. Va ser la seu del Reichstag en temps del II Imperi Alemany (1871-1918) i més tard del parlament de la República de Weimar (1919-1933). Des de 1994 es reuneix allí cada cinc anys la Convenció Federal (Bundesversammlung) per a triar el president d'Alemanya (Bundespräsident) i des de 1999 és el lloc de reunió del parlament alemany (Bundestag). La seua denominació oficial és Plenarbereich Reichstagsgebäude, que significa "recinte de plens de l'edifici del Reichstag".^[1]

L'edifici, dissenyat per Paul Wallot, va acabar de construir-se en 1894 seguint un estil neorenaixentista. En 1933 va ser víctima d'un incendi provocat l'autoria del qual no va arribar a esclarir-se del tot. Al final de la Segona Guerra Mundial, durant la Batalla de Berlín, va ser escenari de cruents combats i va resultar seriosament danyat. En la dècada dels 1960 es van realitzar les reformes més urgents. L'aspecte que té en l'actualitat el va adquirir durant unes obres en els anys 90 responsabilitat de l'arquitecte britànic Sir Norman Foster.