Reinhard Heydrich

Reinhard Heydrich

Heydrich amb l'uniforme SS
Biografia
Naixement	(de) Reinhard Tristan Eugen Heydrich 7 març 1904 Halle (Imperi Alemany)
Mort	4 juny 1942 (38 anys) Praga (Protectorat de Bohèmia i Moràvia)
Causa de mort	Homicidi  (Ferida per arma de foc i sèpsia )
Sepultura	Invalidenfriedhof
President de la Interpol
24 agost 1940 – 4 juny 1942 ← Otto Steinhäusl – Arthur Nebe →
Chef der Sicherheitspolizei und des SD
1r octubre 1939 – 4 juny 1942
Diputat del Reichstag de l'Alemanya nazi
Dades personals
Formació	Universitat Tècnica de Múnic Hans-Dietrich-Genscher-Gymnasium
Activitat
Ocupació	polític, aviador, soldat, tirador, militar, agent de la Gestapo
Activitat	1931 – 1942
Ocupador	Gestapo
Partit	Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors
Membre de	Schutzstaffel Deutschvölkischer Schutz- und Trutzbund
Carrera militar
Lleialtat	Imperi Alemany (fins a 1918) República de Weimar (fins a 1933) Alemanya Nazi
Branca militar	Reichsmarine Schutzstaffel
Rang militar	SS-Obergruppenführer
Comandant de (OBSOLET)	Reichssicherheitshauptamt
Conflicte	Segona Guerra Mundial
Esport	esgrima
Família
Cònjuge	Lina Heydrich (1931–1942)
Fills	Heider Heydrich, Klaus
Pares	Richard Bruno Heydrich   i Elisabeth Krantz
Germans	Maria Heydrich i Heinz Heydrich
Premis Orde Alemany Orde de Sang
Signatura

Reinhard Tristan Eugen Heydrich (Halle, 1904 – Praga, 1942) va ser un SS-Obergruppenführer, cap de l'Oficina Principal de Seguretat del Reich (incloent la Gestapo, la SD i la Kripo), i Governador del Reich de Bohèmia i Moràvia. Adolf Hitler el considerava com un possible successor. Heydrich va ser un dels arquitectes de l'Holocaust, presidint el 1942 la Conferència de Wannsee, que conclouria amb els plans per exterminir tots els jueus europeus. Heydrich va resultar ferit en un intent d'assassinat a Praga el 27 de maig de 1942 i morí una setmana després de resultes d'una infecció a la sang provocada per les ferides rebudes en l'atemptat.

Donat el seu caràcter despietat amb les víctimes, va tenir entre altres malnoms el "Carnisser de Praga", la "Bèstia Rossa" i "El Botxí".^[1]