Reni

Reni
75Re
tungstè ← reni → osmi Tc ↑ Re ↓ Bh Taula periòdica
Aspecte
Blanc platejat Barres de cristall de reni i un cub d'1 cm³ Línies espectrals del reni
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Reni, Re, 75
Categoria d'elements	Metalls de transició
Grup, període, bloc	7, 6, d
Pes atòmic estàndard	186,207
Configuració electrònica	[Xe] 4f14 5d5 6s2 2, 8, 18, 32, 13, 2
Propietats físiques
Fase	Sòlid
Densitat (prop de la t. a.)	21,02 g·cm−3
Densitat del líquid en el p. f.	18,9 g·cm−3
Punt de fusió	3.459 K, 3.186 °C
Punt d'ebullició	5.869 K, 5.596 °C
Entalpia de fusió	60,43 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització	704 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar	25,48 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k a T (K) 3.303 3.614 4.009 4.500 5.127 5.954
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	7, 6, 5, 4, 3, 2, 1, 0, -1 (òxid àcid feble)
Electronegativitat	1,9 (escala de Pauling)
Energies d'ionització (més)	1a: 760 kJ·mol−1
	2a: 1.260 kJ·mol−1
	3a: 2.510 kJ·mol−1
Radi atòmic	137 pm
Radi covalent	151±7 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Hexagonal
Ordenació magnètica	Paramagnètic[1]
Resistivitat elèctrica	(20 °C) 193 nΩ·m
Conductivitat tèrmica	48,0 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica	6,2 µm/(m·K)
Velocitat del so (barra prima)	(20 °C) 4.700 m·s−1
Mòdul d'elasticitat	463 GPa
Mòdul de cisallament	178 GPa
Mòdul de compressibilitat	370 GPa
Coeficient de Poisson	0,30
Duresa de Mohs	7,0
Duresa de Vickers	2.450 MPa
Duresa de Brinell	1.320 MPa
Nombre CAS	7440-15-5
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del reni
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD 185Re 37,4% 185Re és estable amb 110 neutrons 187Re 62,6% 4,12×1010 a α 1,653 183Ta β− 0,0026 187Os

El reni és un element químic amb el símbol Re i el nombre atòmic 75. És un metall de transició de tercera fila de color gris platejat, pesat, del grup 7 de la taula periòdica. Amb una concentració mitjana estimada d'1 part per mil milions (ppb), el reni és un dels elements més rars de l'escorça terrestre. El reni té el tercer punt de fusió més alt i el segon punt d'ebullició més alt de qualsevol element a 5869 K.^[2] El reni s'assembla químicament al manganès i al tecneci i s'obté principalment com a subproducte de l'extracció i refinament de minerals de molibdè i coure. El reni mostra en els seus compostos una gran varietat d'estats d'oxidació que van de -1 a +7.

Descobert per Walter Noddack, Ida Tacke i Otto Berg el 1925,^[3] el reni va ser l'últim element estable que es va descobrir. Va rebre el nom del riu Rin a Europa, del qual s'havien obtingut les primeres mostres i es van treballar comercialment.^[4]

Els superaliatges de reni a base de níquel s'utilitzen a les cambres de combustió, les pales de les turbines i els broquets d'escapament dels motors de reacció. Aquests aliatges contenen fins a un 6% de reni, cosa que fa que la construcció de motors de reacció sigui el principal ús de l'element. El segon ús més important és com a catalitzador: el reni és un excel·lent catalitzador per a la hidrogenació i isomerització, i s'utilitza, per exemple, en el reformat catalític de la nafta per al seu ús en gasolina (procés de reniformació). A causa de la baixa disponibilitat en relació a la demanda, el reni és car, amb un preu que va assolir un màxim històric el 2008/2009 de 10.600 dòlars per quilogram (4.800 dòlars per lliura). A causa dels augments en el reciclatge de reni i una caiguda de la demanda de reni en els catalitzadors, el preu del reni havia baixat a 2.844 dòlars per quilogram (1.290 dòlars per lliura) al juliol de 2018.^[5]