Retenu

Retenu en jeroglífic

RṮn.w[1]

Retenu era el nom egipci de l'actual regió de Canaan i Síria, que s'estenia des Tjaru a Mitani, és a dir, des del nord del desert del Nègueb fins al riu Orontes. Era un dels Nou Arcs, els enemics tradicionals d'Egipte.

Tot i que les fronteres de Retenu van variar amb el temps, constava de tres regions: Djahy al sud, que ocupava pràcticament els mateixos límits que Canaan; Líban localitzat en el centre, entre la Mediterrània i el riu Orontes, i Amurru, al nord del Líban.^[2] La primera vegada que s'esmenta Retenu és a la Història de Sinuhé, en una ostraca del segle xiv aC.

Hi ha una teoria segons la qual Retenu és la transcripció egípcia del terme hebreu arzenu, que significa «la nostra terra».^[3]