Back Rigel Afrikaans رجل الجبار Arabic Rigel AST Rigel Azerbaijani Ригель (йондоҙ) Bashkir Рыгель Byelorussian Ригел Bulgarian বাণরাজা Bengali/Bangla Rigel Breton Rigel BS
.svg){kind=small}
Rigel (Beta d'Orió / ß Orionis) és un estel de la constel·lació d'Orió, i el setè més brillant del cel nocturn, amb magnitud 0,18. Encara que sigui la beta d'Orió, en realitat és més brillant que l'alfa, Betelgeuse.
La distància a Rigel es calcula entre 700 i 900 anys llum;[12] l'estimació de l'Hipparcos és 773 anys llum (237 parsecs), però en aquest rang l'error és bastant gran. Rigel és una B8 Ia, supergegant,[13] i brilla aproximadament amb una potència 40,000 vegades superior a la del Sol.[14] És per molt l'estel més lluminós en aquesta regió local de la Via Làctia; cal viatjar uns 3.300 anys llum (1.000 parsecs) fins a Deneb per a trobar un estel més potent.
En ser tan brillant, i al moure's en una regió de nebulositat, no és una sorpresa que Rigel il·lumini alguns núvols de pols en el seu veïnatge. Rigel està relacionada amb la Nebulosa d'Orió, que està aproximadament al doble de distància de la Terra (encara que té la mateixa alineació que l'estel respecte al Sol). A pesar de la diferència en la distància, observant el camí seguit per Rigel a través del temps, el porta molt a prop de la nebulosa. Així, Rigel es classifica de vegades com un membre perifèric de l'Associació Orió OB1, de la mateixa manera que moltes altres estrelles brillants en aquella regió del cel; també es pot considerar un membre de l'Associació Taurus-Orió R1 (llavors es reserva l'associació OB1 per a estels més propers a la nebulosa i formats més recentment).
Es creu que Rigel és un estel triple. L'estel principal és orbitat per dues altres companyes menors, Rigel B i Rigel C, que orbiten una al voltant de l'altra a una distància de 28 ua i a la vegada orbiten Rigel conjuntament, a una distància d'aproximadament 2.000 ua.
És també variable, a la manera lleu i irregular habitual de les supergegants. El rang de variabilitat va de 0,03 a 0,3 magnituds, de tres al trenta per cent, en uns 25 dies de mitjana. De vegades s'ha proposat un quart estel al sistema, però normalment es considera que això és degut a una mala interpretació de la variabilitat de l'estel principal, que pot ser causada per una pulsació física de la seva superfície.
El nom de l'estrella prové de la seva posició en el "peu esquerre" d'Orió.[15] És una contracció de rijl jauza al-yusra, que en àrab significa "peu esquerre de qui és al centre". Un altre nom àrab és الرجل الجبار ar-rijl al-jabbār, "el peu del gegant", que també és l'origen d'un altre nom de l'estrella: Algebar.[16]
- ↑ «Rotational velocities and spectral types for a sample of binary systems». Astronomy and Astrophysics, 1975, pàg. 91–99.
- ↑ Henrique Schmitt «Fundamental Parameters of 87 Stars from the Navy Precision Optical Interferometer» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 20-12-2017, pàg. 30-45. DOI: 10.3847/1538-3881/AA9D8B.
- ↑ Afirmat a: arXiv. Identificador arXiv: astro-ph/0509669. Autor: Paul Ginsparg. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. ISSN: 2331-8422.
- ↑ Afirmat a: The HYG Database.
- ↑ «Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system» (en anglès). VizieR Online Data Catalog, 2002.
- ↑ Andrea Fabiana Torres «Fundamental parameters of B supergiants from the BCD system. I. Calibration of the (λ_1, D) parameters into Teff» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 27-03-2009, pàg. 297–320. DOI: 10.1051/0004-6361/200811147.
- ↑ Afirmat a: arXiv. Identificador arXiv: 0804.2553v1. Autor: Paul Ginsparg. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. ISSN: 2331-8422.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ Norberto Castro «The IACOB project. III. New observational clues to understand macroturbulent broadening in massive O- and B-type stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 19-12-2016. DOI: 10.1051/0004-6361/201628541.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
- ↑ «Quantitative spectroscopy of galactic BA-type supergiants. I. Atmospheric parameters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2012, pàg. 80–80. DOI: 10.1051/0004-6361/201219034.
- ↑ Universe: The Definitive Visual Guide. Dorling Kindersley Limited, 2012, p. 281. ISBN 978-1-4093-2825-4.
- ↑ Rigel (Stars, Jim Kaler)
- ↑ Universe: The Definitive Visual Guide. Dorling Kindersley Limited, 2012, p. 281. ISBN 978-1-4093-2825-4.
- ↑ Polión, M.V.; Cano, F.M.. Arquitectura II: Libros VI-X (en castellà). Gredos, 2022, p. 450 (Biblioteca Clásica Gredos). ISBN 978-84-249-9980-3.
- ↑ «Etoiles ayant un nom d'origine arabeHistosc.com (Site Scientifique) HISTOire des SCiences = HISTOry of SCience. TRADITION SCIENTIFIQUE ARABE = تاريخ العلوم العربيّةالتراث العلميّ العربي» (en àrab). -, 22-03-2018. [Consulta: 18 agost 2023].
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search