Robert Guiscard

Robert Guiscard
	Il·lustració moderna de Robert Guiscard, dempeus, amb el seu germà Roger
Biografia
Naixement	1016 ; Hauteville-la-Guichard (Regne de França)
Mort	17 juliol 1085 (68/69 anys); Cefalònia (Imperi Romà d'Orient)
Causa de mort	malaltia infecciosa
Sepultura	Venosa
Religió	Cristianisme
Activitat
Ocupació	cap militar, mercenari, aventurer
Altres
Títol	Duc de la Pulla i Calàbria
Família	Casa d'Hauteville
Cònjuge	Sikelgaita (1058 (Gregorià)–); Alberada de Buonalbergo (1051 (Gregorià)–)
Fills	Emma d'Hauteville; () Alberada de Buonalbergo; Mabille de Hauteville; () Sikelgaita; Hèria d'Hauteville; () Sikelgaita; Sibil·la d'Hauteville; () Sikelgaita; Bohemon I d'Antioquia; () Alberada de Buonalbergo; Mafalda de Pulla-Calàbria; () Sikelgaita; Guiu d'Hauteville; () Sikelgaita; Roger Borsa; () Sikelgaita; Robert Scalio; () Sikelgaita; Olímpia; () Sikelgaita
Pares	Tancred d'Hauteville i Fressenda
Germans	Mauger d'Hauteville; Guillem del Principat; Jofre d'Hauteville; Roger I de Sicília; Serló d'Hauteville; Drogo d'Hauteville; Guillem Braç de Ferro; Unifred d'Hauteville; Humbert d'Hauteville

Robert d'Hauteville, dit Guiscard^{[nota 1]} (francès antic: Robert Viscart; llatí: Robertus Viscardus; nascut el 1016 a Hauteville-la-Guichard i mort el 17 de juliol del 1085 a Cefalònia), fou un dels aventurers normands més famosos de l'edat mitjana. Fill de la casa d'Hauteville, el 1047 partí de les terres ancestrals de la seva família al ducat de Normandia per anar a la cort del seu germanastre Drogo, comte de la Pulla. Com que Drogo no tenia cap intenció de concedir-li un feu, es convertí en mercenari i bandoler a Calàbria. El 1057, a la mort d'un altre germanastre, Unifred, sostragué el comtat de la Pulla als seus nebots menors d'edat. El 1059 fou elevat a duc de la Pulla i Calàbria pel papa Nicolau II en virtut del Tractat de Melfi, que en feu el principal aliat del papat.

El 1061 emprengué la conquesta de Sicília als musulmans amb el seu germà petit Roger. En la dècada i mitja següent acomplí la conquesta normanda de la Itàlia meridional, expulsant definitivament els romans d'Orient de la península el 1071^[1] i subjugant el Principat de Salern el 1077. Sortint en auxili del papa Gregori VII, el 1084 prengué Roma i calà foc a la ciutat. Cap al final de la seva vida envaí l'Imperi Romà en un va intent de conquerir-lo.

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nota"/> corresponent.