Robert Oppenheimer

Robert Oppenheimer

Biografia
Naixement	(en) Julius Robert Oppenheimer 22 abril 1904 Manhattan (Nova York)
Mort	18 febrer 1967 (62 anys) Princeton (Nova Jersey)
Causa de mort	Causes naturals  (Càncer d'esòfag )
Director Institut d'Estudis Avançats de Princeton 1947 – 1966 Director Laboratori Nacional de Los Álamos 1943 – 1945
Dades personals
Formació	Universitat Harvard Harvard College Universitat de Cambridge Jesus College Laboratori Cavendish Ethical Culture Fieldston School Universitat de Göttingen
Tesi acadèmica	Zur Quantentheorie kontinuierlicher Spektren  (1927 )
Director de tesi	Max Born
Activitat
Camp de treball	Física aplicada, física teòrica i física nuclear
Ocupació	físic teòric, professor d'universitat, science administrator (en) , col·leccionista d'art, enginyer, físic nuclear, físic
Ocupador	Universitat de Califòrnia a Berkeley Projecte Manhattan Institut Tecnològic de Califòrnia Universitat de Cambridge Institut d'Estudis Avançats de Princeton
Membre de	Royal Society (1962–1967) Phi Beta Kappa Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Societat Filosòfica Americana Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units
Professors	Percy Williams Bridgman, Alfred North Whitehead, Joseph John Thomson, Paul Dirac i Patrick Maynard Stuart Blackett
Alumnes	David Bohm, Willis Lamb, Philip Morrison, Hartland Snyder, George Volkoff i Melba Phillips
Participà en
1939	Projecte Manhattan
Obra
Obres destacables bomba atòmica
Estudiant doctoral	David Bohm, Samuel W. Alderson, Robert F. Christy, Sidney Dancoff, Stan Frankel, Willis Lamb, Harold Lewis, Philip Morrison, Bernard Peters, Robert Serber, Hartland Snyder, George Volkoff, Harvey Hall, Melba Phillips, Joseph Weinberg, Siegfried Adolf Wouthuysen, Arnold Nordsieck, Leslie Lawrance Foldy i Eldred C. Nelson (en)
Família
Cònjuge	Katherine Oppenheimer (1940–1967), mort de la persona
Fills	Peter Oppenheimer (en) , Toni Oppenheimer (en)
Germans	Frank Oppenheimer
Premis (1963)  Premi Enrico Fermi (3 maig 1962)  Membre estranger de la Royal Society (1962)  premi Nessim-Habif (1958)  Premi dels Tres Físics (1958)  Cavaller de la Legió d'Honor (1947)  Premi Memorial Richtmyer (1946)  Medalla presidencial al mèrit (1945)  Messenger Lectures  doctor honoris causa per la Universitat de Calcuta  membre de l'American Physical Society  doctor honoris causa per la Universitat de Princeton
Signatura

Robert Oppenheimer (Manhattan, 22 d'abril de 1904 - Princeton, 18 de febrer de 1967)^[a] fou un físic estatunidenc, director del Projecte Manhattan per al desenvolupament de la bomba atòmica, dut a terme durant la Segona Guerra Mundial en el Laboratori Nacional de Los Alamos a Nou Mèxic.

Oppenheimer va néixer a Nova York en una família jueva. Va estudiar en la Ethical Culture Society, on va arribar a rebre una completa formació tant en matemàtiques i ciències com en literatura grega i francesa.

Fill d'un immigrant alemany que es va enriquir amb la importació de productes tèxtils, es va graduar a la Universitat Harvard el 1925. Després es va traslladar al Regne Unit per a investigar al Cavendish Laboratory, dirigit per Ernest Rutherford. Convidat per Max Born a la Universitat de Göttingen, on es va doctorar el 1927, allà va conèixer uns altres físics eminents com Niels Bohr o Paul Dirac. Després d'una curta visita a les universitats de Leiden i Zúric, va tornar als Estats Units per a fer classes de física a la Universitat de Berkeley i a l'Institut Tecnològic de Califòrnia. Al començament va fer recerca als processos energètics de les partícules subatòmiques, inclosos els electrons, positrons i raigs còsmics.

Aviat es va involucrar en assumptes polítics, preocupat per l'augment del nazisme a Alemanya. El 1936 es va mostrar partidari del bàndol republicà després de l'esclat de la Guerra Civil espanyola. Després d'heretar la fortuna del seu pare, mort el 1937, no va desaprofitar cap oportunitat de subvencionar algunes organitzacions antifeixistes. Decebut pel tracte als científics per la dictadura estalinista, va acabar per desvincular-se de les associacions comunistes a les quals va estar vinculat.

El 1939, Albert Einstein i Leo Szilard van advertir sobre la terrible amenaça que havia suposat per a la humanitat la possibilitat que el règim nazi fora el primer a disposar d'una bomba atòmica. Oppenheimer va començar llavors a investigar tenaçment sobre el procés d'obtenció d'urani 235 a partir de mineral d'urani natural, alhora que determinava la massa crítica de l'urani requerida per a la posada a punt de la bomba.

El 1942 es va integrar al Projecte Manhattan, destinat a gestionar la investigació i el desenvolupament per part de científics britànics i nord-americans de l'energia nuclear amb finalitats militars. La seu central, el laboratori secret de Los Alamos, a Nou Mèxic, va ser escollida pel mateix Oppenheimer. Després de l'èxit de la prova efectuada a Alamogordo, el 1945, va dimitir com a director del projecte. Oppenheimer declararia més tard que li van venir a la ment les paraules de Bhagavad Gita: «Ara m'he convertit en la mort, el destructor de mons».^[1][b]

Dos anys després va ser elegit president de la Comissió per a l'Energia Atòmica nord-americana, càrrec que va exercir fins al 1952. Un any més tard, a causa de la seva antiga vinculació amb els comunistes, va ser víctima de la caça de bruixes de McCarthy i se'l va destituir de la presidència de la Comissió. Va dedicar els últims anys de la seva vida a la reflexió sobre els problemes sorgits de la relació entre la ciència i la societat.

El seu germà Frank Oppenheimer també va ser físic nuclear.

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.