Romeo and Juliet | |
---|---|
Tipus | obra dramàtica |
Autor | William Shakespeare |
Llengua | anglès |
Creació | dècada del 1590 i 1597 |
Gènere | tragèdia i melodrama |
Acte | 5 |
Lloc de la narració | Verona i Màntua |
País d'origen | Regne d'Anglaterra |
Personatges | |
Personatges | Romeo, Julieta, Tibald, Mercutio, Benvolio, Fra Llorenç, Count Paris (en) , Lady Capulet (en) , Nurse (en) , Lady Montague (en) i Prince Escalus (en) |
Altres | |
Identificador Theatricalia d'obra dramàtica | n |
|
Romeu i Julieta és una tragèdia escrita per William Shakespeare l'any 1597.[1] Explica la història dels amors de Romeu i Julieta, dos joves que pertanyen a famílies enfrontades, els Montagú i Capulet, i que han esdevingut arquetips literaris, un dels màxims exemples de parelles desgraciades.
Es tracta d'una de les obres més populars de l'autor anglès i, al costat de Hamlet i Macbeth, la que més vegades ha estat representada. Encara que la història forma part d'una llarga tradició de romanços tràgics que es remunten a l'antiguitat, l'argument està basat en la traducció anglesa (The Tragical History of Romeus and Juliet, 1562) d'un conte italià de Mateo Bandello, realitzada per Arthur Brooke, qui al seu torn es va basar en la traducció francesa feta per Pierre Boaistuau el 1559. Per la seva banda, el 1582, William Painter realitzà una versió en prosa a partir de relats italians i francesos, que va ser publicada en la col·lecció d'històries Palace of Pleasure. Shakespeare va prendre diversos elements d'ambdues obres tot i que, amb l'objecte d'ampliar la història, va crear nous personatges secundaris com Mercutio i Paris. Algunes fonts assenyalen que va començar a escriure-la el 1591, arribant a acabar-la el 1595. No obstant això, altres mantenen la hipòtesi que la va acabar d'escriure el 1597.
Durant la major part del segle xx, els crítics tendiren a menysprear-la tot comparant-la amb les quatre grans tragèdies que Shakespeare escrigué en la primera dècada del segle xvii (Hamlet, El Rei Lear, Macbeth i Otel·lo). En Romeu i Julieta mancava la profunditat psicològica i la complexitat estructural de les tragèdies posteriors de Shakespeare. Però en les últimes dècades aquest punt de vista s'ha revisat i, mirat des d'una nova perspectiva, la tragèdia dels joves enamorats pot ser vista com una obra extraordinària. En efecte, en la tragèdia es fonen l'amor i la mort, i és comparada amb "una tempesta de sang" on aquesta obsessió mai no havia estat tan bellament descrita. L'èxit de l'obra propicia contínues adaptacions per als escenaris, el cinema, els musicals i l'òpera.[2]
La tècnica dramàtica utilitzada en l'obra ha estat elogiada com a mostra primerenca de l'habilitat del dramaturg. Entre altres trets, es caracteritza per l'ús de fluctuacions entre comèdia i tragèdia com a forma d'augmentar la tensió, per la rellevància argumental que confereix als personatges secundaris i per l'ús de subtrames per adornar la història. A més, en ella s'adscriuen diferents formes mètriques per als diferents personatges, que, de vegades, acaben canviant d'acord amb l'evolució dels mateixos personatges, per exemple, Romeu es va fent més expert en l'ús del sonet a mesura que avança la trama. L'obra està escrita en quasisonets, és a dir, en versos decasíl·labs.
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search