Una rondalla és una narració breu popular que combina elements de fantasia, de llegenda i fets reals,[1][2] que ix de la literatura oral.[3] La trama sol ser molt senzilla, amb situacions i personatges comuns a tots els pobles i cultures; els personatges, plans, i el temps i l'espai indeterminats. La rondalla és anònim, a més, les rondalles pertanyen a un patrimoni col·lectiu. Són universals en el sentit que els seus trets essencials es retroben amb poques variacions moltes cultures i alhora són profundament locals, perquè s’adapten a les característiques de cada comunitat.[3]
Si avui es classifiquen en la narrativa per a infants, segons Joan Amades (1890-1950) «van constituir, al seu dia, la concreció de tota la saviesa humana, al recer de la qual van formar-se totes les valors més humanes, i el sentir espiritual forjat a travé de centenars i àdhuc de milers de generacions viscudes en totes les latitudes i arreu del planeta».[4] L'estructura fixa amb elements repetitius, en permetia la transmissió oral, l'únic mitjà en temps no gaire llunyans, quan encara no hi havia llibres empresos.[4] Solen tenir una fi feliç, després d'unes peripècies el bons són recabalats i el dolents castigats. Ho narren «d’una manera literàriament atractiva, engrescadora, plaent per a qui les escolta o les llegeix, sense feixugues i explícites consideracions morals».[3]
En català, destaquen l'Aplec de rondalles mallorquines d'en Jordi des Racó recopilades per Mossèn Alcover[5] i les Rondalles Valencianes, recopilades per Enric Valor, les Rondalles del Vallespir recollides per Esteve Casaponça i Les cent millors rondalles populars de Joan Amades.[6]
Amades les classifica en tres menes.
- Rondalles meravelloses amb dues subcategories. En la primera hi intervenen éssers sobrenaturals i sobrehumans i en la segona hi actuen humans dotats de facultats sobrenaturals, sense que hi intervingui cap ésser fantàstic.[7]
- Rondalles de costums, amb persones que resolen els conflictes sense cap ajuda meravellosa, encara que «resulti extravagant i il·lògic».[8]
- Rondalles d'animals, amb animals humanitzats, que s'assemblen a les faules.[8]
- ↑ «rondalla». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «rondalla». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Valriu i Llinàs, 2005-2008.
- ↑ 4,0 4,1 Amades i Gelats, 1948, p. 9.
- ↑ Grimalt, Josep Antoni «La catalogació de les rondalles de mossèn Alcover com a introducció a llur estudi». Lletra: la literatura catalana a internet, 1978.
- ↑ Amades i Gelats, 1948.
- ↑ Amades i Gelats, 1948, p. 11.
- ↑ 8,0 8,1 Amades i Gelats, 1948, p. 12.
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search