Rudolf Karl Bultmann

Rudolf Karl Bultmann

Nom original	(de) Rudolf Bultmann
Biografia
Naixement	20 agost 1884 Wiefelstede (Alemanya)
Mort	30 juliol 1976 (91 anys) Marburg (Alemanya)
Sepultura	Hauptfriedhof Marburg
Religió	Teologia liberal
Formació	Universitat de Tübingen Universitat de Marburg Universitat Humboldt de Berlín
Activitat
Lloc de treball	Breslau Marburg
Ocupació	teòleg, professor d'universitat, filòsof
Ocupador	Universitat de Marburg Universitat de Giessen Universitat de Breslau
Membre de	Acadèmia de Ciències i Humanitats de Heidelberg (membre corresponent) (1958–) Associació acadèmica Igel Tübingen Accademia Nazionale dei Lincei Camera obscura Oldenburgensis (en)
Alumnes	Ernst Käsemann, Gerhard Ebeling, Hans Conzelmann i Ernst Fuchs
Obra
Obres destacables (1941) The New Testament and Mythology (en)
Premis (1957)  premi Reuchlin (1954)  Goethe-Plakette des Landes Hessen  Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya  Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències  Creu de Comanador de l'Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya

Rudolf Karl Bultmann (Wiefelstede, Oldenburg, 20 d'agost de 1884 - †30 de juliol de 1976) va ser un teòleg protestant alemany.

L'autor més important de l'última etapa de la denominada "antiga recerca del Jesús històric". Va protagonitzar l'escepticisme històric que marcà el final d'aquesta etapa. Alguns autors anomenaren a aquesta època d'escepticisme, que abastà quasi tota la primera meitat del segle xx, "la no-recerca" ("no-quest").

Després de ser rebutjades com a fonts d'accés al Jesús històric els evangelis de Joan (per Strauss), Mateu i Lluc (per Weisse i Wilke), i, finalment, Marc (per Wrede i Schmidt), Bultmann reprèn la idea de Kähler de renunciar al Jesús històric com algú del passat, sense importància, al que no es pot accedir, i centrar-se en el Crist de la fe, que, segons Bultmann, és l'única cosa que importa.

Seguint la idea proposada per diversos autors de l'Escola de la història de les religions, com Hans-Joachim Schoeps, defensa la teoria de l'hel·lenització del judeocristianisme primitiu, que Pau de Tars realitza per influència de les religions mistèriques i el gnosticisme.^[1]