Rusc

El rusc és el niu de les abelles. La paraula rusc deriva de la paraula celta que designa l'escorça dels arbres. Avui encara rusg significa això mateix en el gaèlic d'Escòcia. També es coneix amb els nom d'arna, casera, tou d'abelles, buc d'abelles, caixa d'abelles, gaiola^[1] o baso.^[2]^[3] En l'apicultura, l'indret on són situats els ruscos per a l'explotació de les abelles s'anomena apiari.

En l'apicultura, els ruscs o casidos^[4] antigament es feien de troncs d'arbres buits, suro o plantes trenades com el vímet, canya, espart o vidalba o altres lianes. Eren per tant de menor capacitat i menys productives, donaven al voltant de mig quilo de mel per cada rusc i eren de difícil observació i recol·lecció. En l'actualitat dominen els ruscos en forma de caixes d'abelles amb quadres mòbils del tipus Layens, Langsthroth o Dadant.

↑ «gaiola». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
↑ «La història de les paraules: ‘arna’, ‘rusc’, ‘buc’, ‘baso’ o ‘casera’». VilaWeb.cat. [Consulta: 3 desembre 2016].
↑ «baso». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
↑ Sanna i Useri, Josep. Diccionari català de l'Alguer. L'Alguer/Barcelona: Fundació del II Congrés de la Llengua Catalana i Editorial Regina, 1988, p. 188. ISBN 84-7129-391-9.

[1] «gaiola». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.

[2] «La història de les paraules: ‘arna’, ‘rusc’, ‘buc’, ‘baso’ o ‘casera’». VilaWeb.cat. [Consulta: 3 desembre 2016].

[3] «baso». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.

[4] Sanna i Useri, Josep. Diccionari català de l'Alguer. L'Alguer/Barcelona: Fundació del II Congrés de la Llengua Catalana i Editorial Regina, 1988, p. 188. ISBN 84-7129-391-9.

[1]

[2]

[3]

[4]