Ruta de la seda

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Ruta de la seda
Epònim	ruta de la Seda
Dades
Tipus	Transboundary site (en)
Part de	ruta de la Seda
Característiques
Superfície	Patrimoni de la Humanitat: 42.668,16 ha zona tampó: 189.963,1 ha
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Fujian (RP Xina), Gansu (RP Xina), Henan (RP Xina), Ningxia (RP Xina), Qinghai (RP Xina), Shaanxi (RP Xina), Xinjiang (RP Xina), Zhejiang (RP Xina), província d'Almati (Kazakhstan) i província de Txui (Kirguizstan)
Fitxer:NONE NONE
Format per	33
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni cultural  → Àsia-Oceania insular
Data	2014 (38a Sessió), Criteris PH: (ii), (iii), (vi) i (v)
Identificador	1442
Lloc web	whc.unesco.org…

La ruta de la seda, coneguda per ser la primera ruta mundial de la història, era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s'estenia per més de 8.000 km des de Chang'an (actualment Xi'an) a la Xina, Antioquia a Síria i Constantinoble (actualment Istanbul, Turquia), a les portes d'Europa. Deu el seu nom a la mercaderia més prestigiosa que hi circulava, la seda, la fabricació de la qual era un secret que només els xinesos coneixien, encara que els romans es van convertir en grans afeccionats després de conèixer el secret abans del començament de l'era cristiana mitjançant els parts: aquests van organitzar-ne llavors el comerç. Molts altres productes transitaven aquestes rutes: pedres i metalls preciosos, teles de llana o de lli, ambre, ivori, laca, espècies, vidre, corall, etc.

L'explorador europeu Marco Polo (que va viure de 1254-1324) va viatjar per aquestes rutes i les va descriure minuciosament a la seva famosa obra, però no se li adjudica haver-li posat nom. A mitjan segle xix, el geòleg alemany Ferdinand von Richthofen va ser el primer a anomenar ruta de la seda la trama de vies de comunicació que van connectar la immensitat de la zona eurasiàtica. Marco Polo, i més endavant Richthofen, parlen dels productes que es transportaven en un sentit i l'altre de la ruta. D'oest a est hi transportaven cavalls, gossos i altres animals, tan exòtics com domèstics, pells d'animals, mel, fruites, teles (com per exemple cortines), or i plata, camells, esclaus i armes i armadures. Per altra banda, d'est a oest hi transportaven seda, te, tintes, pedres precioses, porcellana, espècies, bronze, medicines, perfums, marfil, arròs, paper i pólvora.