Salafisme

Salafisme

Dades
Tipus	ideologia
Religió	sunnisme

El salafisme^[1] (de l'àrab السلفية, as-salafiyya, al seu torn derivada de la paraula àrab sàlaf (سلف), ‘predecessors’ o ‘primeres generacions’) és un moviment reformista musulmà sorgit a Egipte a la fi del segle xix en el context de la Nahda o renaixement cultural àrab. El salafisme és a la base de les accions i de les ideologies de moviments islamistes com Al-Qaida.^[2]

L'objectiu del salafisme era reformar la doctrina islàmica per a adaptar-la als nous temps. És producte de l'intens contacte que comença a produir-se entre el món islàmic i l'occidental des de mitjan segle xix, i pretén trobar una via de modernització específicament islàmica. S'enfronta tant a les doctrines que estableixen una identificació entre modernització i occidentalització (el màxim exponent de la qual seria la Turquia d'Atatürk unes dècades més tard) com a les del caire tradicionalista que rebutgen la modernitat procedent d'Occident com a quelcom intrínsecament destructor de l'islam.

El nom de 'salafistes', que remet als musulmans dels primers temps, indica la seva voluntat de cercar els elements per a reformar l'islam en la doctrina original d'aquesta fe, rebutjant en més o menys mesura la tradició islàmica posterior. En aquest aspecte, el salafisme és en certa manera precursor dels moviments posteriors anomenats islamistes, encara que aquests tenen un caràcter més específicament polític i han evolucionat de vegades cap a posicions allunyades o fins i tot oposades al salafisme. Tanmateix, alguns d'aquests moviments utilitzen la denominació de 'salafistes'.

Les seves figures més carismàtiques van ser Muhàmmad Àbduh i Jamal-ad-Din al-Afghaní, en un primer moment, seguits de Muhàmmad Raixid Ridà o Bin Badis en una segona onada.