Salvador Allende Gossens

Salvador Allende Gossens

Nom original	(es) Salvador Guillermo Allende Gossens
Biografia
Naixement	26 juny 1908 Santiago de Xile
Mort	11 setembre 1973 (65 anys) Santiago de Xile
Causa de mort	suicidi amb arma de foc, ferida per arma de foc
Sepultura	Cementiri General de Santiago Viña del Mar
President de la República de Xile
3 novembre 1970 – 11 setembre 1973 ← Eduardo Frei Montalva – Junta de Govern de Xile →
President del Senat de Xile
27 desembre 1966 – 15 maig 1969 ← Tomás Reyes Vicuña – Tomás Pablo →
Senador de Xile
15 maig 1945 – 3 novembre 1970 ← Luis Ambrosio Concha Rodríguez – Adonis Sepúlveda Acuña →
Secretari general Partit Socialista de Xile
1943 – 1944 ← Marmaduke Grove – Bernardo Ibáñez Águila →
Ministre de Salut
28 agost 1939 – 2 abril 1942
Diputat de Xile
15 maig 1937 – 28 agost 1939
Dades personals
Altres noms	Chicho
Formació	Universitat de Xile - medicina Institut Nacional General José Miguel Carrera - educació secundària Liceo Bernardo O'Higgins - educació primària Colegio Nacional Coronel Bolognesi - educació primària Liceo Eduardo de la Barra de Valparaíso - educació secundària
Activitat
Lloc de treball	Santiago de Xile
Ocupació	polític, cirurgià, metge, President de la República de Xile
Partit	Partit Socialista de Xile
Família
Família	Família Allende
Cònjuge	Hortènsia Bussi Soto (1940–1973), mort
Fills	Isabel Allende Bussi, Beatriz Allende
Pares	Salvador Allende Castro   i Laura Gossens Uribe
Germans	Laura Allende Gossens
Premis  Orde de José Martí  Gran Creu de l'Ordre de Bernardo O'Higgins  Gran Creu de l'Orde al Mèrit de Xile  Premi Lenin de la Pau entre els pobles  Orde d'Augusto César Sandino  Orde dels Companys de O. R. Tambo
Signatura

Salvador Allende Gossens (Santiago de Xile, 26 de juny de 1908 - Santiago de Xile, 11 de setembre de 1973) fou un metge i polític xilè. Va ser elegit president de la República de Xile l'any 1970, després d'aconseguir la victòria la coalició que encapçalava, l'anomenada Unidad Popular. El seu mandat com a president comprenia fins al 1976 però, el cop d'estat de l'onze de setembre de 1973 protagonitzat per sectors de militars contraris a les polítiques socialistes, amb el suport de sectors reaccionaris de l'extrema dreta i pels Estats Units, va finalitzar aquell període democràtic d'intenses reformes socials. La seva mort es va produir durant el bombardeig al Palau de la Moneda pels militars colpistes, durant el qual es va suïcidar,^[1] defensant fins al darrer moment el legítim govern que representava. Aquell tràgic final va commoure a tot el món i el va fer esdevenir com un polític exemplar.

Ha estat guardonat amb el premi Christa Leem (2007) del col·lectiu progressista català Un dels nostres^[2] i pel Premi Lenin de la Pau entre els pobles (1972).