Santa Cena

Aquest article tracta sobre el relat bíblic. Vegeu-ne altres significats a «L'Últim Sopar (desambiguació)».

Santa Cena

La Santa Cena, pintura mural de Leonardo da Vinci.
31° 46′ N, 35° 14′ E / 31.77°N,35.23°E / 31.77; 35.23
Tipus	història bíblica tema artístic banquet
Part de	vida de Jesús al Nou Testament i misteris lluminosos
Localització	Cenacle (Israel)
Participant	Jesús de Natzaret Sant Pere Judes Iscariot Jaume el Major Joan l'Apòstol Tomàs apòstol Andreu apòstol Felip apòstol Bartomeu apòstol Mateu apòstol Jaume el Menor Judes Tadeu Simó apòstol
Religió	cristianisme

La Santa Cena o Última Cena^[1] és l'àpat final que, als relats evangèlics, Jesús va compartir amb els seus apòstols a Jerusalem abans de la seva crucifixió.^[2] L'Últim Sopar és commemorat pels cristians especialment el Dijous Sant.^[3] L'Últim Sopar proporciona la base bíblica de la institució de l'Eucaristia.^[4] Es commemora a cada missa i especialment el Dijous Sant.

La Primera Epístola als Corintis conté la menció més antiga coneguda de l'Últim Sopar. Els quatre evangelis canònics afirmen que l'Última Cena va tenir lloc la setmana de Pasqua, dies després de l'entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, i abans que Jesús fos crucificat el Divendres Sant.^{[5] [6]} Durant l'àpat, Jesús prediu la seva traïció per part d'un dels apòstols presents, i que abans de l'endemà al matí, Pere negarà tres vegades haver-lo conegut.^{[5] [6]}

Els tres evangelis sinòptics i la primera epístola als Corintis recullen el relat de la institució de l'Eucaristia en què Jesús pren el pa, el parteix i el lliura als presents dient: "Aquest és el meu cos que us dono".^{[5] [6]} L'evangeli de Joan explica que Jesús renta els peus dels apòstols^[7] i els dona el nou manament "d'estimar-se els uns als altres com jo us he estimat",^[8] i inclou el detallat Discurs de comiat de Jesús, que anomena als apòstols que segueixen els seus ensenyaments "amics i no criats", ja que els prepara per a la seva marxa.^{[9] [10] [11]}

Alguns estudiosos han considerat l'Últim Sopar com la font de les primeres tradicions eucarístiques cristianes.^{[12] [13] [14] [15] [16] [17]} Altres veuen el relat de l'Últim Sopar com a derivat de la pràctica eucarística del segle I tal com va descriure Pau a mitjans dels anys 50. ^{[13] [18] [19] [20]}