Sargon II

Sargon II

Sargon II (a la dreta) amb el seu fill el príncep Senaquerib (Museu del Louvre).
Biografia
Naixement	c. 765 aC Nimrud
Mort	705 aC (59/60 anys)
Rei d'Assíria
721 aC – 705 aC ← Salmanassar V – Sennàquerib →
Rei de Babilònia
Activitat
Ocupació	sobirà
Família
Família	Dinastia sargònida
Fills	Sennàquerib
Pare	Teglatfalassar III
Germans	Salmanassar V

Sargon II fou rei d'Assíria durant l'Imperi Neoassiri (del qual fou l'efectiu fundador) del gener del 722 aC fins al 705 aC. Ascendí després de la mort de Salmanassar V del que podria ser fill o més aviat hereu designat tot i ser probablement un usurpador, malgrat que pretenia, d'acord amb un text que s'ha preservat, ser fill de Teglatfalassar III. S'apoderà del càrrec per la violència, i el seu adveniment suposà una ruptura amb el passat, ja que en cap de les seves inscripcions es fa referència als seus predecessors. Fou un rei poderós, un gran conqueridor i el fundador de la més important dinastia de governants assiris, sota els qui l'imperi aconseguí el seu més gran poder. Els perills principals que va trobar en pujar al poder foren els esforços d'Urartu per allunyar de l'òrbita assíria als territoris del nord, la possibilitat de revolta a Síria on Samària encara resistia, i el renaixement de Babilònia sota els caldeus (arameus). Les seves capitals foren a Assur, Nimrud i Nínive fins que el 706 aC va inaugurar una nova capital, Dur-Sharrukin.