Saturn (mitologia)

Saturn

Saturnus
Tipus	déu del temps deïtat de l'agricultura deïtat romana
Context
Mitologia	religió de l'antiga Roma
Dades
Gènere	masculí
Família
Cònjuge	Ops
Mare	Tel·lus i Hècate
Pare	Caelus
Fills	Janus, Júpiter, Plutó, Neptú, Veritas, Hymnus (en) , Felix (en) , Faustus (en) , Ceres, Juno, Vesta i Glauca (en)
Germans	Ops
Altres
Equivalent	Cronos, Cronos i Saturn

Segons la mitologia romana, Saturn fou una divinitat italiana de caràcter agrari, ja que protegia els camps sembrats i els fruits de la terra.

Fou identificat amb el tità Cronos, cosa que el convertí en pare de Júpiter i obligà els romans a donar un final diferent al mite de la titanomàquia d'acord amb la preeminència de què aquest déu gaudia en la religió romana. Efectivament, ells creien que Saturn, un cop vençut, s'havia instal·lat a Itàlia, hostatjat per Janus al Capitoli, i havia ensenyat als aborígens a conrear la terra, conforme als seus antics atributs de déu civilitzador.^[1]

També es deia que sota el seu regnat la humanitat havia conegut una edat d'or.

Tenia un temple al Fòrum antic, al peu de Capitoli, on es custodiava el tresor públic (erari).