Segona Croada

Segona Croada

Croades
La caiguda del comtat d'Edessa, que apareix a la dreta d'aquest mapa (c.1140), fou la causa de la Segona Croada.
Tipus	guerra santa
Data	1147-1149
Lloc	Península Ibèrica, Pròxim Orient, Egipte
Resultat	Fracàs en la reconquesta del Comtat d'Edessa. Increment de les hostilitats entre els estats croats i els imperis musulmans. Reconquesta de Lisboa, Tortosa i Almeria. Caiguda dels almoràvits i ascens dels almohades. Tractat de pau entre l'Imperi Romà d'Orient i els turcs seljúcides. Augment de la tensió entre l'Imperi Romà d'Orient i els croats. Primers avanços croats cap a Egipte.
Conseqüència	Comtat d'Edessa, Status quo ante bellum i Invasions croades d'Egipte
Bàndols
Croats: Regne de Jerusalem Orde del Temple Cavallers Hospitalaris Imperi Romà d'Orient Armènia Regne de Portugal Regne de Castella Comtat de Barcelona Regne de Lleó Sacre Imperi Romanogermànic Francònia Baviera Suàbia Estíria Regne de França Flandes Montferrat Savoia Bar Alvèrnia Lorena Borgonya Bretanya Aquitània Provença Regne d'Anglaterra Normandia Sarraïns: Imperi Selèucida Dinastia almoràvit Almohades Dinastia Zengita Muyahides Califat Abbàssida Fatimites
Comandants
Melisenda de Jerusalem Balduí III de Jerusalem Ramon II de Trípoli Ramon de Poitiers Manuel I Comnè Toros II d'Armenia Alfons I de Portugal Alfons VII de Lleó Conrad III d'Alemanya Ottokar III d'Estíria Lluís VII de França Teodoric d'Alsàcia Esteve de Blois Jofré V d'Anjou Messud I Taixfín ibn Alí Ibrahim ibn Taixfín Ishaq ibn Ali Abd Al-Mumin Zengi I Nur-ad-Din Mahmud Sayf-ad-Din Ghazi I Al-Muqtafí Al-Hàfidh
Forces
Alemanys: 20.000 homes[1] Francesos: 15.000 homes[1]
Cronologia
← Primera Croada Tercera Croada →

La Segona Croada (1147-1149) va ser la segona de les croades a Terra Santa. Va ser convocada pel papa Eugeni III el 1145 com a resposta a la caiguda del Comtat d'Edessa l'any anterior, escoltant les peticions d'auxili que li arribaven des dels estats croats del Llevant fundats durant la Primera Croada.

Fou la primera de les croades liderada per monarques europeus, la qual comptà amb Lluís VII de França i Conrad III d'Alemanya entre les seves files. Els exèrcits dels dos reis van marxar per separat a través d'Europa, van travessar el territori romà d'Orient, on sorgiren conflictes amb l'emperador Manuel I Comnè, i van penetrar a Anatòlia, on tots dos exèrcits foren derrotats pels turcs seljúcides. Lluís i Conrad van arribar amb les restes dels seus exèrcits a Jerusalem, on van participar en un atac desastrós contra Damasc. La Segona Croada fou un fracàs per als croats i una victòria important per als musulmans, que acabaria portant la caiguda de Jerusalem el 1187.

L'únic èxit de la croada va tenir lloc lluny del Mediterrani, quan un grup de croats flamencs, frisis, normands, anglesos, escocesos i alemanys es van aturar a Lisboa navegant cap a Terra Santa, i van ajudar els portuguesos a la captura de Lisboa el 1147.