Semites

Semites
Tipus	grup humà, grup de població i panetnicitat
Epònim	Sem

Semites, pobles semites o cultures semites va ser un terme per referir-se a un grup ètnic, cultural o racial.^[2] ^[3]^[4]^[5] La terminologia és ara en gran part obsoleta fora de l'agrupació de les anomenades "llengües semítiques"^[6] en lingüística.^[7]^[8]^[9]^[10]

Utilitzada per primera vegada a la dècada de 1770 pels membres de l'Escola d'Història de Göttingen,^[11] aquesta terminologia bíblica per a la raça va partir de Sem (hebreu: שֵׁם‎), un dels tres fills de Noè al Llibre del Gènesi,^[12] juntament amb els termes paral·lels hamites i jafetites.

En arqueologia, el terme de vegades s'utilitza informalment per assenyalar els antics pobles de parla semítica.^[9]

↑ Einleitung in die synchronistische universalhistorie, Gatterer, 1771. Descriu el primer ús ètnic del terme semític a partir de: (1) A note on the history of 'Semitic', 2003, by Martin Baasten; and (2) Taal-, land- en volkenkunde in de achttiende eeuw, 1994, by Han Vermeulen (in Dutch).
↑ Liverani1995, p. 392: "Una mirada més crítica a aquest conjunt de problemes hauria d'aconsellar emprar avui el terme i el concepte "semites" exclusivament en el seu sentit lingüístic, i, d'altra banda, remuntar cada fet cultural al seu entorn històric concret. El terme "semític" en cultura, subjecte com a simplificacions arbitràries, mostra riscos metodològics que superen amb molt la possibilitat d'anàlisi històrica positiva. En tot cas, el caràcter semític de tot fet cultural és un problema que en cada situació ha de ser escenari en els seus límits i en el seu entorn històric (tant en el temps com en l'entorn social), i no es pot assumir com a òbvia ni remuntar-se a una presumpta cultura "protosemita", concebuda estàticament".
↑ On the use of the terms “(anti-)Semitic” and “(anti-) Zionist” in modern Middle Eastern discourse, Orientalia Suecana LXI Suppl. (2012) de Lutz Eberhard Edzard: "En el context lingüístic, el terme "semític" en general no és controvertit... Com a terme ètnic, "semític" és millor evitar-lo actualment, malgrat la investigació genètica en curs (que també té el suport de la pròpia comunitat acadèmica israeliana) que intenta apuntalar científicament aquest concepte".
↑ Review of "The Canaanites" (1964) by Marvin Pope: "El terme "semític", encunyat per Schlozer el 1781, s'hauria de limitar estrictament a les qüestions lingüístiques, ja que aquesta és l'única àrea en la qual es pot aconseguir un cert grau d'objectivitat. Les llengües semítiques formen una família lingüística força diferenciada, fet apreciat molt abans que es reconegués la relació de les llengües indoeuropees. L'etnografia i etnologia dels diversos pobles que parlaven o parlen encara llengües o dialectes semítics és una qüestió molt més complexa i confusa, i sobre la qual tenim poc control científic."
↑ Glöckner, Olaf; Fireberg, Haim. Being Jewish in 21st-Century Germany. De Gruyter, 25 setembre 2015, p. 200. ISBN 978-3-11-035015-9. «...no hi ha una etnicitat semítica, només hi ha llengües semítiques»
↑ Weninger, Stefan. The Semitic Languages: An International Handbook (en anglès). Walter de Gruyter, 2011-12-23, p. 259. ISBN 978-3-11-025158-6.
↑ Anidjar, 2008, p. (Foreword): "Aquesta col·lecció d'assajos explora la noció dels semites, avui en gran part extingida. Inventada al segle xix i essencial per a la creació de concepcions modernes de religió i raça, l'estranya unitat de jueus i àrabs sota un mateix terme, semita (el terme oposat era ari), i les circumstàncies que van provocar la seva desaparició constitueixen el tema d'aquest volum"
↑ Anidjar, 2008, p. 6: "En gran manera, o millor dit, en una mesura bastant completa, els semites eren, com els seus parents tan llunyans -els aris-, una imatge concreta de la imaginació occidental, la peculiar imaginació que mocuparà els capítols següents. I de la mateixa manera que les bruixes (l'eficàcia simultània i la profunda falta de fiabilitat de les "evidències espectrals"), els semites eren, escric en temps passat perquè els semites són cosa del passat, els éssers efímers van desaparèixer com a tals, els semites eren, doncs, alguna cosa que partia d'una hipòtesi (Capítol 1), contemporània i constitutiva d'aquella altra ficció poderosament encarnada anomenada "laïcisme" (Capítol 2). De nou, i com subratlla Edward Said, que va plantejar de nou la "qüestió semítica", el paper de la imaginació difícilment es pot minimitzar."
↑ ^9,0 ^9,1 Lewis, Bernard. Semites and Anti-Semites: An Inquiry into Conflict and Prejudice. W W Norton & Co Inc, 1987. ISBN 978-0393304206. «La confusió entre la raça i la llengua es remunta molt enrere, i es va agreujar pel ràpid canvi de contingut de la paraula "raça" en l'ús europeu i posteriorment americà. Estudiosos seriosos han assenyalat, repetidament i de manera ineficaç, que la "semítica" és una classificació lingüística i cultural, que engloba certes llengües i, en alguns contextos, les literatures i civilitzacions expressades en aquestes llengües. De vegades es conservava per designar els parlants d'aquestes llengües. Així, en un moment, podria haver tingut una connotació de raça, quan aquesta paraula s'utilitzava per designar entitats nacionals i culturals. No té res a veure amb la raça en el sentit antropològic que ara és d'ús comú. Una ullada als parlants d'àrab actuals, de Khartum a Alep i de Mauritània a Mossul o als hebreus de l'estat actual d'Israel, és suficient per veure l'enorme diversitat de tipologies racials.»
↑ Bolleti del diccionari de la llengua catalana, 1905, p. 153.
↑ «semita | enciclopedia.cat». [Consulta: 5 juliol 2022].
↑ Baasten, Martin. «A Note on the History of 'Semitic'». A: Hamlet on a Hill: Semitic and Greek Studies Presented to Professor T. Muraoka on the Occasion of His Sixty-fifth Birthday. Peeters Publishers, 2003, p. 57–73. ISBN 9789042912151.

[1] Einleitung in die synchronistische universalhistorie, Gatterer, 1771. Descriu el primer ús ètnic del terme semític a partir de: (1) A note on the history of 'Semitic', 2003, by Martin Baasten; and (2) Taal-, land- en volkenkunde in de achttiende eeuw, 1994, by Han Vermeulen (in Dutch).

[FOOTNOTELiverani1995392-2] Liverani1995, p. 392: "Una mirada més crítica a aquest conjunt de problemes hauria d'aconsellar emprar avui el terme i el concepte "semites" exclusivament en el seu sentit lingüístic, i, d'altra banda, remuntar cada fet cultural al seu entorn històric concret. El terme "semític" en cultura, subjecte com a simplificacions arbitràries, mostra riscos metodològics que superen amb molt la possibilitat d'anàlisi històrica positiva. En tot cas, el caràcter semític de tot fet cultural és un problema que en cada situació ha de ser escenari en els seus límits i en el seu entorn històric (tant en el temps com en l'entorn social), i no es pot assumir com a òbvia ni remuntar-se a una presumpta cultura "protosemita", concebuda estàticament".

[Lutz-3] On the use of the terms “(anti-)Semitic” and “(anti-) Zionist” in modern Middle Eastern discourse, Orientalia Suecana LXI Suppl. (2012) de Lutz Eberhard Edzard: "En el context lingüístic, el terme "semític" en general no és controvertit... Com a terme ètnic, "semític" és millor evitar-lo actualment, malgrat la investigació genètica en curs (que també té el suport de la pròpia comunitat acadèmica israeliana) que intenta apuntalar científicament aquest concepte".

[Pope-4] Review of "The Canaanites" (1964) by Marvin Pope: "El terme "semític", encunyat per Schlozer el 1781, s'hauria de limitar estrictament a les qüestions lingüístiques, ja que aquesta és l'única àrea en la qual es pot aconseguir un cert grau d'objectivitat. Les llengües semítiques formen una família lingüística força diferenciada, fet apreciat molt abans que es reconegués la relació de les llengües indoeuropees. L'etnografia i etnologia dels diversos pobles que parlaven o parlen encara llengües o dialectes semítics és una qüestió molt més complexa i confusa, i sobre la qual tenim poc control científic."

[GlöcknerFireberg2015-5] Glöckner, Olaf; Fireberg, Haim. Being Jewish in 21st-Century Germany. De Gruyter, 25 setembre 2015, p. 200. ISBN 978-3-11-035015-9. «...no hi ha una etnicitat semítica, només hi ha llengües semítiques»

[6] Weninger, Stefan. The Semitic Languages: An International Handbook (en anglès). Walter de Gruyter, 2011-12-23, p. 259. ISBN 978-3-11-025158-6.

[FOOTNOTEAnidjar2008(Foreword)-7] Anidjar, 2008, p. (Foreword): "Aquesta col·lecció d'assajos explora la noció dels semites, avui en gran part extingida. Inventada al segle xix i essencial per a la creació de concepcions modernes de religió i raça, l'estranya unitat de jueus i àrabs sota un mateix terme, semita (el terme oposat era ari), i les circumstàncies que van provocar la seva desaparició constitueixen el tema d'aquest volum"

[FOOTNOTEAnidjar20086-8] Anidjar, 2008, p. 6: "En gran manera, o millor dit, en una mesura bastant completa, els semites eren, com els seus parents tan llunyans -els aris-, una imatge concreta de la imaginació occidental, la peculiar imaginació que mocuparà els capítols següents. I de la mateixa manera que les bruixes (l'eficàcia simultània i la profunda falta de fiabilitat de les "evidències espectrals"), els semites eren, escric en temps passat perquè els semites són cosa del passat, els éssers efímers van desaparèixer com a tals, els semites eren, doncs, alguna cosa que partia d'una hipòtesi (Capítol 1), contemporània i constitutiva d'aquella altra ficció poderosament encarnada anomenada "laïcisme" (Capítol 2). De nou, i com subratlla Edward Said, que va plantejar de nou la "qüestió semítica", el paper de la imaginació difícilment es pot minimitzar."

[Lewis-9] 9,0 ^9,1 Lewis, Bernard. Semites and Anti-Semites: An Inquiry into Conflict and Prejudice. W W Norton & Co Inc, 1987. ISBN 978-0393304206. «La confusió entre la raça i la llengua es remunta molt enrere, i es va agreujar pel ràpid canvi de contingut de la paraula "raça" en l'ús europeu i posteriorment americà. Estudiosos seriosos han assenyalat, repetidament i de manera ineficaç, que la "semítica" és una classificació lingüística i cultural, que engloba certes llengües i, en alguns contextos, les literatures i civilitzacions expressades en aquestes llengües. De vegades es conservava per designar els parlants d'aquestes llengües. Així, en un moment, podria haver tingut una connotació de raça, quan aquesta paraula s'utilitzava per designar entitats nacionals i culturals. No té res a veure amb la raça en el sentit antropològic que ara és d'ús comú. Una ullada als parlants d'àrab actuals, de Khartum a Alep i de Mauritània a Mossul o als hebreus de l'estat actual d'Israel, és suficient per veure l'enorme diversitat de tipologies racials.»

[10] Bolleti del diccionari de la llengua catalana, 1905, p. 153.

[11] «semita | enciclopedia.cat». [Consulta: 5 juliol 2022].

[12] Baasten, Martin. «A Note on the History of 'Semitic'». A: Hamlet on a Hill: Semitic and Greek Studies Presented to Professor T. Muraoka on the Occasion of His Sixty-fifth Birthday. Peeters Publishers, 2003, p. 57–73. ISBN 9789042912151.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]