Serbi

Aquest article tracta sobre la llengua. Vegeu-ne altres significats a «serbi (desambiguació)».

Serbi

српски / srpski
Tipus	variant lingüística pluricèntrica, varietat estàndard i llengua
Ús
Parlants nadius	9.000.000
Oficial a	Sèrbia Montenegro Bòsnia i Hercegovina
Autòcton de	Península balcànica
Estat	Sèrbia Montenegro Bòsnia i Hercegovina Macedònia del Nord Croàcia Romania Hongria
Classificació lingüística
llengua humana llengües indoeuropees llengües balto-eslaves llengües eslaves llengües eslaves meridionals llengües eslaves sudoccidentals serbocroat xtokavià Eastern Herzegovinian (en)
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet ciríl·lic serbi i alfabet de Gaj
Institució de normalització	Junta de Normalització de la Llengua Sèrbia
Estudiat per	Serbian studies (en)
Codis
ISO 639-1	sr
ISO 639-2	scc (B) srp (T)
ISO 639-3	srp
SIL	ENG
Glottolog	serb1264
Ethnologue	srp
ASCL	3505
IETF	sr

El serbi o serbocroat ^[1] és una llengua eslava meridional que és parlada, sensu stricto, principalment pels serbis. Des del punt de vista lingüístic, el serbi i el croat són dues variants estandarditzades d'un mateix idioma, sent les diferències entre ambdues de tipus menor i existint una plena intel·ligibilitat mútua.

D'un caire polític, fins al 1991 es va considerar que el serbi formava, juntament amb el croat i el bosnià, una de les varietats del serbocroat. El terme serbocroat es va utilitzar durant la major part del segle XX per referir-se a l'idioma comú de croats i serbis. Aquesta denominació va ser usada des de 1921 fins a les Guerres de Iugoslàvia a principis dels anys noranta, a manera de genèric dels dialectes parlats per serbis, croats, bosnians i montenegrins. Amb la separació de Iugoslàvia i l'aparició de nous estats, el terme «serbocroat» va caure en desús, a excepció de la lingüística. Avui en dia, la denominació de l'idioma és una qüestió polèmica, en la qual tenen molt a veure la història i la política. Després de la desintegració de Iugoslàvia i el cessament d'aplicació dels acords lingüístics entre Croàcia i Sèrbia es ve insistint molt, sobretot del costat croat, en la separació entre els tres idiomes. El major punt d'acord que es pot aconseguir en aquest sentit és el d'admetre que el serbi i croat (juntament amb el bosnià) formen part del «diasistema eslau centre-meridional».