Serbocroat

Serbocroat
српско-хрватски / srpsko-hrvatski
	;
Altres noms	serbi, croat, bosnià, montenegrí, croatoserbi
Tipus	llengua, macrollengua, llengua viva i llengua pluricèntrica
Ús
Parlants nadius	19.000.000 (2022 )
Rànquing	38è o inferior
Oficial a	Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia i Montenegro.
Autòcton de	Balcans
Estat	Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia i Montenegro i Europa Central per part d'immigrants
Classificació lingüística
	llengua humana; llengües indoeuropees; llengües balto-eslaves; llengües eslaves; llengües eslaves meridionals; llengües eslaves sudoccidentals
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet de Gaj, alfabet ciríl·lic serbi, alfabet ciríl·lic i alfabet llatí
Estudiat per	Serbo-Croatian studies (en)
Codis
ISO 639-1	sh
ISO 639-2	cap valor
ISO 639-3	hbs
SIL	srp (serbi), hrv (croat), bos (bosnià), svm (croat molisià)
Glottolog	sout1528
Linguasphere	53-AAA-g
Ethnologue	hbs
ASCL	3507
IETF	sh

El terme serbocroat es va fer servir durant la major part del segle xx per a referir-se a l'idioma comú de croats i serbis.

Va nàixer com a tal en el segle xix, a conseqüència de l'Acord de Viena entre filòlegs serbis i croats, pel qual s'adoptava el dialecte novo-štokavski de variant ijekavski, originari de l'Hercegovina oriental, com a base del llenguatge literari comú a ambdós pobles.

El 1960 es va publicar l'"Ortografia de l'idioma literari serbocroat o croat-serbi", sobre la base de l'Acord de Novi Sad de filòlegs serbis i croats. Aquest acord va deixar d'aplicar-se amb la independència de Croàcia de Iugoslàvia el 1991. Des de llavors no hi ha cap Acadèmia de la Llengua conjunta que regule l'idioma serbocroat com a tal, i s'han iniciat processos de divergència en les distintes repúbliques.

Actualment, és normal la referència al serbocroat com a diasistema, i són molts (especialment entre els nacionalistes croats i bosniomusulmans) els qui refusen de referir-se al serbocroat com un únic idioma.