Serps

Per a altres significats, vegeu «Serp (constel·lació)».

Serps

Serpentes
cobra reial
Dades
Font de	carn de serp
Període
Juràssic mitjà - recent[1]
Taxonomia
Super-regne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Reptilia
Ordre	Squamata
Subordre	Serpentes Linnaeus, 1758
Infraordres
Alethinophidia Scolecophidia
Distribució

Les serps, serpents (Serpentes) o ofidis (Ophidia) són un subordre de sauròpsids (rèptils) amb el cos molt allargat i mancats de potes. Se les pot distingir de les sargantanes sense potes per la seva manca de parpelles i d'orelles externes. Com tots els escatosos, les serps són vertebrats amniotes ectoterms coberts per escates. Com les sargantanes, de les quals evolucionaren, tenen un crani d'articulació laxa, i la majoria poden dislocar el maxil·lar inferior per tal d'ingerir preses molt més grosses que el seu propi cap. Per tal d'acomodar el seu cos estret, els òrgans parells de les serps (com ara els ronyons) es troben l'un al davant de l'altre en lloc d'estar al costat, i només tenen un pulmó funcional. Algunes espècies conserven una pelvis amb un parell d'urpes vestigials a banda i banda de la cloaca.

Les serps han colonitzat un ampli ventall d'hàbitats de tot el món, excepte a Alaska i el nord del Canadà al continent americà, Groenlàndia, Islàndia, Irlanda i l'extrem nord d'Escandinàvia i Rússia a Euràsia, i l'Antàrtida i Nova Zelanda al sud. Se'n reconeixen quinze famílies, que inclouen 456 gèneres i més de 2.900 espècies.^[2][3] La seva mida varia des dels 10 cm de llarg de la minúscula Leptotyphlops carlae fins als 7,6 metres de les anacondes i els pitons. Titanoboa, descoberta recentment, fou una serp del Paleocè que assolí una llargada de 13 metres. Es creu que les serps evolucionaren de sargantanes excavadores o aquàtiques durant el període Cretaci (fa uns 150 milions d'anys). La diversitat de serps modernes aparegué durant el Paleocè (entre fa 66,0 i fa 56,0 milions d'anys).

La majoria d'espècies no són verinoses, i les que ho són utilitzen el verí més aviat per matar i sotmetre les preses que per autodefensa. Tanmateix, algunes tenen un verí prou potent com per a causar lesions doloroses o, fins i tot, la mort als humans.