Setmana d'Art Modern

Setmana d'Art Modern
	Segell commemoratiu
	23° 32′ 43″ S, 46° 38′ 19″ O / 23.5453°S,46.6386°O
Tipus	festival artístic
Interval de temps	11 - 18 febrer 1922
Localització	Teatre Municipal de São Paulo (Brasil)
Estat	Brasil
Organitzador	Mário de Andrade, Di Cavalcanti i Rubens Borba de Moraes
Participant	Anita Malfatti ; Di Cavalcanti ; Vicente do Rego Monteiro ; Zina Aita ; Ferrignac (en) ; John Graz ; Oswaldo Goeldi ; Victor Brecheret ; Hildegardo Leão Veloso ; Antônio Garcia Moya ; Georg Przyrembel ; Mário de Andrade ; Oswald de Andrade ; Menotti Del Picchia ; Sérgio Milliet ; Plínio Salgado ; Ronald de Carvalho ; Álvaro Moreyra ; Renato de Almeida ; Rui Ribeiro Couto ; Guilherme de Almeida ; Graça Aranha ; Heitor Villa-Lobos ; Guiomar Novaes

La Setmana d'Art Modern (en portuguès, Semana de Arte Moderna), també anomenada Setmana del 22, va tenir lloc en São Paulo, entre els dies 13 i 17 de febrer de 1922, en el Teatre Municipal de la ciutat.^[1]^[2]

El governador de l'estat de São Paulo de l'època, Washington Luís, va donar suport al moviment, especialment per mitjà del benefactor René Thiollier, qui va patrocinar i recollir fons per portar els artistes de Rio de Janeiro: Plínio Salgado i Menotti Del Picchia. Cada dia de la setmana va treballar un aspecte cultural: pintura, escultura, poesia, literatura i música.^[3] L'esdeveniment va marcar l'inici del modernisme en el Brasil i es va fer referència cultural del segle xx.^[4]

La Setmana d'Art Modern va representar una veritable renovació de llenguatge, en la recerca d'experimentació, en la llibertat creadora, la ruptura amb el passat i fins i tot corporal. L'art va passar de l'avantguarda al modernisme. L'esdeveniment va marcar època al presentar noves idees i conceptes artístics, com la poesia a través de la declamació, que abans era només escrita; la música per mitjà de concerts i l'art plàstica exhibida en llenços, escultures i maquetes d'arquitectura, amb dissenys atrevits i moderns.^[5]

Van participar de la Setmana noms consagrats del modernisme brasiler, com Mário de Andrade, Oswald de Andrade, Víctor Brecheret, Plínio Salgado, Anita Malfatti, Menotti Del Picchia, Guilherme de Almeida, Sérgio Milliet, Heitor Villa-Lobos, Tácito de Almeida, Di Cavalcanti o Agenor Fernandes Barbosa.^[6] Entre els organitzadors s'hi trobava l'intel·lectual Rubens Borba de Moraes que, no obstant, no va poder assistit per trobar-se malalt.^[7] La pintora Tarsila do Amaral, considerada un dels grans pilars del modernisme brasiler, es trobava en París i tampoc va participar de l'esdeveniment.^[8]

Molts dels idealitzadors de l'esdeveniment pertanyien a l'elit burgesa paulista, els anomenats quatrocentões.^[9]

↑ «Semana de Arte Moderna» (en portuguès brasiler). Enciclopédia Itaú Cultural. Arxivat de l'original el 2022-01-24. [Consulta: 24 gener 2022].
↑ «100 anos da Semana de Arte Moderna de 22» (en portuguès brasiler). Governo do Estado de São Paulo. Arxivat de l'original el 2022-01-07. [Consulta: 24 gener 2022].
↑ «Veja 4 curiosidades sobre a Semana de Arte Moderna de 1922» (en portuguès brasiler). Abril, 27-05-2019. Arxivat de l'original el 2016-12-23. [Consulta: 11 febrer 2020].
↑ Balseiro Zin, Rafael. «Os bastidores da Semana de Arte Moderna de 1922» (en portuguès brasiler). Sindicato do Fisico do Estado de Sergipe, 19-03-2012. Arxivat de l'original el 2021-04-16. [Consulta: 11 febrer 2020].
↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :0
↑ «Semana da Arte Moderna» (en portuguès brasiler). Pitoresco. Arxivat de l'original el 2010-04-14. [Consulta: 19 febrer 2022].
↑ Mindlin, José «Rubens Borba de Moraes: um intelectual incomum». Revista Brasileira de Estudos Pedagógicos, 79, 192, 18-06-2019. Arxivat de l'original el 2022-02-18. DOI: 10.24109/2176-6681.rbep.79i192.1035. ISSN: 2176-6681 [Consulta: 18 febrer 2022].
↑ Amaral, Aracy A; Sanguino, Jordi; Toledo, Maria; Fundación Juan March. Tarsila do Amaral (en castellà). Madrid: Fundacón Juan March, 2009. ISBN 978-84-7075-561-3. Arxivat 2022-02-18 a Wayback Machine.
↑ Cardoso, Rafael «Modernismo e contexto político: a recepção da arte moderna no Correio da Manhã (1924-1937)». Revista de História, 172, 30-06-2015, pàg. 335. Arxivat de l'original el 2022-02-18. DOI: 10.11606/issn.2316-9141.rh.2015.98695. ISSN: 2316-9141 [Consulta: 18 febrer 2022].

[:1-1] «Semana de Arte Moderna» (en portuguès brasiler). Enciclopédia Itaú Cultural. Arxivat de l'original el 2022-01-24. [Consulta: 24 gener 2022].

[2] «100 anos da Semana de Arte Moderna de 22» (en portuguès brasiler). Governo do Estado de São Paulo. Arxivat de l'original el 2022-01-07. [Consulta: 24 gener 2022].

[3] «Veja 4 curiosidades sobre a Semana de Arte Moderna de 1922» (en portuguès brasiler). Abril, 27-05-2019. Arxivat de l'original el 2016-12-23. [Consulta: 11 febrer 2020].

[4] Balseiro Zin, Rafael. «Os bastidores da Semana de Arte Moderna de 1922» (en portuguès brasiler). Sindicato do Fisico do Estado de Sergipe, 19-03-2012. Arxivat de l'original el 2021-04-16. [Consulta: 11 febrer 2020].

[:0-5] Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :0

[6] «Semana da Arte Moderna» (en portuguès brasiler). Pitoresco. Arxivat de l'original el 2010-04-14. [Consulta: 19 febrer 2022].

[7] Mindlin, José «Rubens Borba de Moraes: um intelectual incomum». Revista Brasileira de Estudos Pedagógicos, 79, 192, 18-06-2019. Arxivat de l'original el 2022-02-18. DOI: 10.24109/2176-6681.rbep.79i192.1035. ISSN: 2176-6681 [Consulta: 18 febrer 2022].

[8] Amaral, Aracy A; Sanguino, Jordi; Toledo, Maria; Fundación Juan March. Tarsila do Amaral (en castellà). Madrid: Fundacón Juan March, 2009. ISBN 978-84-7075-561-3. Arxivat 2022-02-18 a Wayback Machine.

[9] Cardoso, Rafael «Modernismo e contexto político: a recepção da arte moderna no Correio da Manhã (1924-1937)». Revista de História, 172, 30-06-2015, pàg. 335. Arxivat de l'original el 2022-02-18. DOI: 10.11606/issn.2316-9141.rh.2015.98695. ISSN: 2316-9141 [Consulta: 18 febrer 2022].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]