Sherden

Sherden

Tipus	grup ètnic històric

Els sherden (també coneguts com a sards, shirdana, serden o shardana) són un antic poble de pirates que constitueixen un dels grups dels anomenats pobles de la Mar, que apareixen en registres històrics fragmentats d'inscripcions egípcies sobre la zona del Mediterrani cap al 2000 aC: la informació n'és molt escassa. En les representacions, apareixen portant una complicada armadura de bandes superposades de cuir o metall, i un elm amb un esperó a la cúspide. L'armadura sembla similar a la utilitzada pels filisteus de Medinet Habu, i és semblant, encara que no idèntica, a la que hi ha a la tomba 12 de Dendra, on s'ha trobat ceràmica micènica IIB-IIIA de la segona meitat del segle xv aC. L'espasa shirdana, segons les teories de James Henry Breasted, va poder haver estat desenvolupada a partir d'un allargament dels ganivets i dagues europeus i ha estat associada amb la mineria de l'estany a la regió de l'actual Bohèmia. Robert Drews ha suggerit recentment que l'ús d'aquesta arma entre els grups de mercenaris shirdana i filisteus els feia capaços de resistir atacs de cavalleria, cosa que els convertia en una força valuosa en la guerra.^[1]