Sindhi

Sindhi

سنڌي‎ i सिंधी
Tipus	llengua natural i llengua viva
Ús
Parlants nadius	24.600.000  (2019 )
Autòcton de	Andhra Pradesh, Bihar, Delhi, Gujarat, Maharashtra, Madhya Pradesh, Orissa, Rajasthan, Tamil Nadu, Uttar Pradesh, Balutxistan Oriental i Sind
Estat	Pakistan i Índia
Classificació lingüística
llengua humana llengües indoeuropees llengües indoiranianes llengües indoàries llengües indoàries del període mitjà i modern llengües indoàries modernes llengües indoàries nordoccidentals llengües sindhi
Característiques
Sistema d'escriptura	Sindhi Perso-Arabic script (en) i Devanagari Sindhi (en)
Institució de normalització	Sindhi Language Authority (en)
Codis
ISO 639-1	sd
ISO 639-2	snd
ISO 639-3	snd
Glottolog	sind1272
Linguasphere	59-AAF-f
Ethnologue	snd
ASCL	5208
IETF	sd

El sindhi (سنڌي, सिन्धी sindhī) és la llengua de Sindh, regió del sud d'Àsia, que actualment és una província del Pakistan. Pertany al grup de les llengües indoàries (del subgrup de llengües indoiranianes de la família indoeuropea. És parlat per 18,5 milions de persones al Pakistan i 1,7 milions a l'Índia,^[1] i és el segon idioma més utilitzat al Pakistan, sent una llengua oficial al Sind des del govern de Zulfikar Ali Bhutto en la dècada de 1970, quan es van produir enfrontaments per la llengua per la preeminència de l'urdu.^[2] Malgrat ser una llengua indoiraniana, té fortes influències de les llengües dravídiques.

L'alfabet utilitzat per a la seva escriptura és un alfabet àrab modificat; però també s'utilitza l'alfabet devanagari, especialment a l'Índia.^[1][3] El sindhi en alfabet devanagari és menys comú, però més fàcil d'aprendre per als indis que poden escriure l'hindi, ja que també utilitza l'alfabet devanagari. Al Pakistan l'alfabet utilitzat per l'urdú, idioma oficial del país, és l'alfabet àrab, i el devanagari no és utilitzat en absolut, de manera que els pakistanesos que parlen sindhi sempre utilitzen l'alfabet àrab modificat.