Sionisme

Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. L'avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits.

Aquest article o secció tracta d'un fet d'actualitat. La informació que conté pot estar obsoleta. Si us plau, no hi introduïu especulacions i recordeu-vos de posar referències a fonts publicades per donar més detalls.

El sionisme (en hebreu: הציונות) (transliterat: HaTzionut) és un moviment nacionalista^[3][4] sorgit al llarg del segle xix per a permetre l'establiment d'una pàtria per al poble jueu a Palestina,^[5][6][7] una altra nació^[8][9] els límits territorials de la qual es corresponen, aproximadament, amb allò que la tradició jueva considera la Terra d'Israel.^{[10][11][12][13]} Després de la constitució d'Israel com a Estat de ple dret, el sionisme es convertí en una ideologia que dona suport «al desenvolupament i la protecció de l'Estat d'Israel».^[14] Tanmateix, segons diversos experts internacionals, activistes i institucions educatives pro-drets humans i a favor de la pau, Israel —com a autoproclamada nació-Estat jueva—^[15] duu a terme un seguit de maniobres polítiques, administratives, de construcció d'assentaments i militars que perpetren i normalitzen l'apartheid,^[16] la neteja ètnica^[17] i àdhuc amb indicis de genocidi contra la població àrab palestina,^[18][19] motiu pel qual acusen el sionisme com a expressió evolutiva del racisme, del colonialisme i de la deshumanització contemporània.^{[20][21][22][23]}

El sionisme va sorgir inicialment a Europa Central i Oriental com un moviment de ressorgiment nacional a finals del segle xix, com a reacció a les noves onades d'antisemitisme i com a conseqüència de la Haskalà, o Il·lustració jueva.^[24][25][26] Poc després, la majoria dels líders del moviment van associar l'objectiu principal a la creació de l'anhelada pàtria a Palestina, llavors una zona controlada per l'Imperi Otomà.^[27][28][29] Aquest procés va ser vist pel Moviment Sionista com una "reunió d'exiliats" (kibbutz galuyot), un esforç per posar fi als èxodes i persecucions que han marcat la història jueva, portant al poble jueu de tornada a la seva pàtria històrica.^[30]

Del 1897 al 1948, l'objectiu primordial del Moviment Sionista va ser establir les bases d'una pàtria jueva a Palestina i, posteriorment, consolidar-la. En una variació única del principi d'autodeterminació,^[31] els Amants de Sió es van unir el 1884 i el 1897 es va organitzar el primer congrés sionista. A finals del segle XIX i principis del XX, un gran nombre de jueus van emigrar primer a la Palestina otomana i més tard a la Palestina del Mandat i, alhora, es van realitzar intents diplomàtics per obtenir reconeixement i suport a tot el món. Des de la creació de l'Estat d'Israel el 1948, el sionisme ha continuat advocant principalment en nom d'Israel i fent front a les amenaces a la seva existència i seguretat contínues.

El sionisme mai no ha estat un moviment uniforme. Els seus líders, partits i ideologies van divergir sovint entre si. Es van fer compromisos i concessions per assolir un objectiu cultural i polític compartit com a resultat del creixent antisemitisme i l'anhel de tornar al país “ancestral”. Han sorgit diversos tipus de sionisme, com el sionisme polític, el sionisme liberal, el sionisme laborista, el sionisme revisionista, el sionisme cultural i el sionisme religiós. Els defensors del sionisme ho consideren un moviment d'alliberament nacional per a la repatriació d'un poble perseguit a la seva pàtria ancestral.^[32][33][34] Els crítics del sionisme ho consideren una ideologia o moviment colonialista,^[35] racista,^[36] o excepcionalista.^{[37][38][39][40][41]}