Sodi

Sodi
	11Na
	neó ← sodi → magnesi
Aspecte
	Blanc platejat metàl·lic; ; ; ; Línies espectrals del sodi
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Sodi, Na, 11
Categoria d'elements	Metalls alcalins
Grup, període, bloc	1, 3, s
Pes atòmic estàndard	22,98976928(2)
Configuració electrònica	[Ne] 3s1; 2,8,1;
Propietats físiques
Fase	Sòlid
Densitat; (prop de la t. a.)	0,968 g·cm−3
Densitat del; líquid en el p. f.	0,927 g·cm−3
Punt de fusió	370,87 K, 97,72 °C
Punt d'ebullició	1.156 K, 883 °C
Punt crític	(extrapolat); 2.573 K, 35 MPa
Entalpia de fusió	2,60 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització	97,42 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar	28,230 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	+1, -1; (òxid bàsic fort)
Electronegativitat	0,93 (escala de Pauling)
Energies d'ionització; (més)	1a: 495,8 kJ·mol−1
	2a: 4.562 kJ·mol−1
	3a: 6.910,3 kJ·mol−1
Radi atòmic	186 pm
Radi covalent	166±9 pm
Radi de Van der Waals	227 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Cúbica centrada en la cara ;
Ordenació magnètica	Paramagnètic
Resistivitat elèctrica	(20 °C) 47,7 nΩ·m
Conductivitat tèrmica	142 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica	(25 °C) 71 µm·m−1·K−1
Velocitat del so (barra prima)	(20 °C) 3.200 m·s−1
Mòdul d'elasticitat	10 GPa
Mòdul de cisallament	3,3 GPa
Mòdul de compressibilitat	6,3 GPa
Duresa de Mohs	0,5
Duresa de Brinell	0,69 MPa
Nombre CAS	7440-23-5
Isòtops més estables
	Article principal: Isòtops del sodi
1,27453(2)	22Ne
1,27453(2)	22Ne

El sodi és l'element químic de símbol Na i nombre atòmic 11. En estat lliure és un metall alcalí tou, untuós, de color argentat. És el metall alcalí més comú i el sisè element més abundant a la Terra, que comprèn el 2,8 % de l'escorça terrestre. Es troba abundantment a la natura en composts, especialment la sal comuna, el clorur de sodi, que forma el mineral halita i constitueix al voltant del 80 % dels soluts de l'aigua de mar. És molt reactiu, crema amb flama groga característica, s'oxida en l'aire i reacciona violentament amb l'aigua. Com que és extremadament reactiu, mai es presenta en estat lliure a l'escorça terrestre. El 1807 el químic anglès Humphry Davy l'aïllà en estat elemental mitjançant l'electròlisi d'hidròxid de sodi fos. S'empra en les làmpades de vapor de mercuri, aliat amb altres metalls com el potassi o el plom com a agent reductor en síntesi orgànica. El seus composts més importants, a part del clorur de sodi, són l'hidròxid de sodi o sosa càustica, el carbonat de sodi o sosa, el sulfat de sodi i el nitrat de sodi o salpetre de Xile.

El mot «sodi» prové del llatí científic sodium, creat a partir de l’anglès soda pel químic anglès Humphry Davy, que l’aïllà el 1807.^[2] I «soda» prové de l'àrab vulgar sáu̯da, 'negre' (potser a través d’un derivat del baix llatí soda), origen també de l'italià soda.^[3]^[3]

El símbol del sodi (Na) prové de natró (llatí natrium, grec nítron), nom que rebia antigament el carbonat sòdic.

↑ Endt, P. M. «Energy levels of A = 21–44 nuclei (VII)». Nuclear Physics A, 521, 12/1990, pàg. 1–400. Bibcode: 1990NuPhA.521....1E. DOI: 10.1016/0375-9474(90)90598-G.
↑ «sodi». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 29 gener 2023].
↑ ^3,0 ^3,1 «soda». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 29 gener 2023].

[npa521_1-1] Endt, P. M. «Energy levels of A = 21–44 nuclei (VII)». Nuclear Physics A, 521, 12/1990, pàg. 1–400. Bibcode: 1990NuPhA.521....1E. DOI: 10.1016/0375-9474(90)90598-G.

[2] «sodi». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 29 gener 2023].

[GDLC-3] 3,0 ^3,1 «soda». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 29 gener 2023].

[1]

[2]

[3]