Back Амра Abkhazian Mata uroe ACE Тыгъэ ADY Son Afrikaans Sonne ALS ፀሐይ Amharic Cidal AMI Sol AN Sunne ANG Ura ANN
|
Per a altres significats, vegeu «Sol (desambiguació)». |
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar. Es tracta d'una esfera gairebé perfecta de plasma calent[8] portada a la incandescència per les reaccions de fusió nuclear que es produeixen al seu nucli i que radia energia majoritàriament en forma de llum visible i radiació infraroja. És amb molta diferència la font d'energia més important per a la vida a la Terra. Té un diàmetre d'aproximadament 1,39 milions de quilòmetres, xifra que equival a uns 109 diàmetres terrestres, i una massa equivalent a unes 330.000 masses terrestres, que representa un 99,86% de la massa total del sistema solar.[9] L'hidrogen representa unes tres quartes parts de la massa del Sol (~ 73%) i la resta es compon majoritàriament d'heli (~ 24,5%), amb traces d'elements més pesants com ara l'oxigen, el carboni, el neó i el ferro.[10]
El Sol és un estel de la seqüència principal de tipus G (G2V). Per aquest motiu, és descrit informalment com un nan groc, tot i que en realitat la seva llum és més aviat blanca. Es formà fa aproximadament 4.600 milions d'anys[11] com a resultat del col·lapse gravitatori de part d'un gran núvol molecular. La majoria de la matèria caigué al centre i la resta començà a girar al seu voltant en un disc pla que esdevindria el sistema solar. La massa central assolí una temperatura i una densitat tan altes que el nucli del Sol acabà entrant en fusió nuclear, seguint el mateix procés d'ignició que gairebé tots els altres estels.
Cada segon es fusionen uns 600 milions de tones d'hidrogen en heli i es converteixen 4 milions de tones de massa en energia al nucli del Sol. D'aquí a uns milers de milions d'anys, quan la fusió decaigui per sota del nivell que cal per mantenir l'equilibri hidroestàtic, la densitat i la temperatura del nucli augmentaran considerablement, les capes externes començaran a inflar-se i, en definitiva, el Sol evolucionarà a un gegant vermell. Una vegada superada la fase de gegant vermell, els models preveuen que el Sol es desprengui de les capes exteriors i quedi reduït a un nan blanc, un tipus d'estel que es va refredant i ja no produeix energia mitjançant fusió nuclear, però que continua radiant llum i calor acumulada durant molt de temps, tal vegada bilions d'anys. En un futur encara més remot, les teories en prediuen la transformació en un nan negre extremament dens amb emissions d'energia negligibles.
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Sun Fact Sheet». NASA. [Consulta: 28 desembre 2024].
- ↑ 2,0 2,1 Martin Asplund «Nominal values for selected solar and planetary quantities: IAU 2015 resolution B3» (en anglès). Astronomical Journal, 2, 03-08-2016, pàg. 41–41. DOI: 10.3847/0004-6256/152/2/41.
- ↑ URL de la referència: https://nssdc.gsfc.nasa.gov/planetary/factsheet/sunfact.html. Editorial: NASA. Data de consulta: 28 desembre 2024.
- ↑ Afirmat a: Enciclopèdia Extrasolar Planets. Identificador Extrasolar Planets Encyclopaedia d'exoplaneta: ka_epaoka_awela--7323. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 URL de la referència: https://nssdc.gsfc.nasa.gov/planetary/factsheet/sunfact.html.
- ↑ Martin Asplund «The new solar abundances - Part I: the observations». Communications in Asteroseismology, 2007, pàg. 76-79. DOI: 10.1553/CIA147S76.
- ↑ Helmut Schlattl «The age of the Sun and the relativistic corrections in the EOS» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 8-2002, pàg. 1115–1118. DOI: 10.1051/0004-6361:20020749.
- ↑ English, 2014, p. 159.
- ↑ Woolfson, 2000, p. 10.
- ↑ «Sol». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 6 maig 2021].
- ↑ Lang, 2006, p. 36.
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search