Spock's Beard

Infotaula d'organitzacióSpock's Beard

Spock's Beard al 2007
Nick D'Virgilio, Ryo Okumoto, Dave Meros, Jimmy Keegan, i Alan Morse

EpònimSpock's Beard (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup de rock Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1992, Estats Units Los Angeles, Califòrnia, Estats Units
Activitat
Activitat1992 Modifica el valor a Wikidata –
MembresAlan Morse
Nick D'Virgilio
Dave Meros
Ryo Okumoto
Ted Leonard
Membres anteriorsNeal Morse
Jimmy Keegan
Segell discogràficMascot
Inside Out Music
Giant Electric Pea
Artistes relacionatsAeon Zen
Enchant
Thought Chamber
GènereRock progressiu
Influències
Format per

Lloc webSpocksbeard.com
Facebook: spocksbeard Twitter (X): SpocksB Youtube: UCV2LjuqSgmQ24tri6i1MZkQ Souncloud: spocks-beard Spotify: 1HN6EhIK1fRYk5gtXHclZv Last fm: Spock's+Beard Musicbrainz: 9e57e406-4fb1-40d0-bcd2-2aa1d6390c1d Songkick: 169962 Discogs: 277060 Allmusic: mn0000790513 Modifica el valor a Wikidata

Spock's Beard és un grup de rock progressiu format el 1992 a Los Angeles pels germans Neal i Alan Morse. En Neal tocava teclats i n'era el cantant, a part de ser el compositor principal fins a la seva sortida de la banda l'any 2002 per empendre la seva carrera en solitari.[1] L'Alan toca la guitarra elèctrica. Els dos germans es van ajuntar amb Nick D'Virgilio (bateria) i Dave Meros (baix) i van editar el 1995 el seu àlbum de debut, The Light.[1] El quartet va afegir més tard al veterà teclista Ryo Okumoto. En Neal Morse va deixar la banda el 2002, i D'Virgilio va passar a ser el cantant fins a la seva sortida el 2011. La banda està actualment formada per Alan Morse, Dave Meros, Ryo Okumoto, el bateria Jimmy Keegan (que havia girat amb la banda des del 2002 omplint el buit de D'Virgilio) i el cantant Ted Leonard.

L'estil de música que fa la banda és rock progressiu amb inclinacions de música pop, amb molta influència de Yes o Genesis. La banda també és coneguda per les seves harmonies vocals (similars a les d'algunes cançons de Gentle Giant) i per l'ús del contrapunt en temes com "Gibberish", "Thoughts (Parts I and II)", "A Guy Named Sid Pt.5: Sid's Boy Choir", "Devil's Got My Throat", o "Afterthoughts."

  1. 1,0 1,1 «Entrevista a Neal Morse» (en anglès). Guitarhoo.com, 24-12-2013. Arxivat de l'original el 27 d’octubre 2017. [Consulta: 22 febrer 2014].

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search