Stavanger

Stavanger

Escut d'armes
Vågen, l'antic port d'Stavanger
Localització
58° 58′ 12″ N, 5° 43′ 53″ E / 58.97°N,5.7314°E / 58.97; 5.7314
Estat	Noruega
Comtat	Rogaland
Capital	Stavanger town (en)
Població humana
Població	146.011 (2023) (556,19 hab./km²)
Llars	60.709 (2018)
Predom. Ling.	Bokmål
Geografia
Superfície	262,52 km²
Altitud	1 m
Punt més alt	Bandåsen (en) (513,894 m)
Limita amb	Randaberg Sola Sandnes Rennesøy (–2019) Tysvær (2020–) Suldal (2020–) Strand (2020–) Bokn (2020–) Hjelmeland (2020–) Kvitsøy (2020–)
Dades històriques
Creació	1125
Esdeveniment clau 1r gener 1867 canvi de frontera 1r gener 1879 canvi de frontera 1r gener 1906 canvi de frontera 1r juliol 1923 canvi de frontera 1r juliol 1953 canvi de frontera 1r gener 1965 canvi de frontera 1r gener 2020 canvi de frontera 1r gener 2020 canvi de frontera 1r octubre 2020 canvi de frontera
Organització política
• Mayor of Stavanger (en)	Sissel Knutsen Hegdal (2023–)
Membre de	Xarxa Internacional de Ciutats de Refugi
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+01:00
Altres
Agermanament amb	Aberdeen Chesterfield Massawa ../... 22+
Lloc web	stavanger.kommune.no

Stavanger ( ^? i  escolteu-ne la pronunciació en noruec) és una ciutat i municipi de Noruega, la tercera zona urbana^[1] i àrea metropolitana^[2] més poblada d'aquest país i la capital administrativa del comtat de Rogaland.^[3] De fet, el municipi és el quart més poblat de Noruega amb una població de 132.644 habitants (2016).^[4] Situada al sud-oest de Noruega, Stavanger fou fundada oficialment l'any 1125, l'any en què fou completada la catedral de Stavanger. Al nucli antic de la ciutat hi ha cases de fusta del segle xix^[5] que estan protegides i que són considerades com a part del patrimoni cultural de la ciutat. Aquest fet ha provocat que el centre de la ciutat mantingui un caràcter de poble petit amb una proporció rarament elevada d'habitatges unifamiliars,^[6] i tanmateix ha promogut el creixement significatiu de les zones perifèriques de Stavanger.

El ràpid creixement de la població de la ciutat a finals del segle xx fou causat principalment pels bons resultats de la indústria petroliera a alta mar. De fet, avui en dia aquesta indústria és clau per a la regió de Stavanger i la ciutat és àmpliament coneguda com la capital petroliera de Noruega.^[7] L'empresa més gran dels països nòrdics,^[8] l'energètica noruega Statoil, té la seu a Stavanger. A la s'hi troben múltiples institucions educatives d'educació superior, i la principal d'aquestes és la Universitat de Stavanger.

A la ciutat també hi ha instal·lacions militars nacionals i internacionals, com ara un centre de guerra conjunta de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord. Altres establiments internacionals, i especialment les branques locals estrangeres de les companyies de petroli i gas, contribueixen en l'increment de la població estrangera a la ciutat. De fet, els immigrants representen l'11,3% de la població de Stavanger.^[9] La ciutat té des de principis de la dècada del 2000 una taxa d'atur significativament inferior a la mitjana de Noruega i d'Europa. El 2011 la taxa d'atur va ser inferior del 2%. La ciutat és freqüentment present en diverses llistes de ciutats cares a escala mundial, i Stavanger fins i tot ha estat classificada com la ciutat més cara del món per certs índexs.^[10][11][12]

Stavanger és servida per l'aeroport de Stavanger-Sola, que ofereix vols a les ciutats de la majoria dels principals països europeus, així com un nombre limitat de vols xàrter intercontinentals. L'aeroport va ser nomenat com l'aeroport regional més puntual d'Europa per flightstats.com Arxivat 2012-06-18 a Wayback Machine. el 2010.^[13]

Cada dos anys, Stavanger organitza l'Offshore Northern Seas (ONS), que és la segona exhibició més gran d'exposicions i conferències del sector energètic de Noruega. El festival de menjar Gladmat també es duu a terme cada any i és considerat un dels principals festivals de menjar d'Escandinàvia. Stavanger també és coneguda per ser una de les agrupacions culinàries més importants del país. La ciutat va ser la Capital Europea de la Cultura del 2008.