svenska | |
---|---|
![]() ![]() | |
Tipus | llengua i llengua viva ![]() |
Ús | |
Parlants | 10 milions |
Parlants nadius | 9.244.250 ![]() ![]() |
Rànquing | 89
![]() ![]() ![]() Consell Nòrdic |
Autòcton de | Europa |
Estat | Suècia i Finlàndia |
![]() | |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües germàniques llengües germàniques septentrionals llengües escandinaves llengües escandinaves orientals ![]() | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí i alfabet suec ![]() |
Institució de normalització | Språkrådet (a Suècia) Svenska Språkbyran (a Finlàndia) |
Estudiat per | estudis escandinaus ![]() |
Història | història del suec ![]() |
Codis | |
ISO 639-1 | sv ![]() |
ISO 639-2 | swe ![]() |
ISO 639-3 | swe ![]() |
SIL | swe |
Glottolog | swed1254 ![]() |
Ethnologue | swe ![]() |
ASCL | 1504 ![]() |
IETF | sv ![]() |
El suec ( svenska (?·pàg.)) és una llengua escandinava parlada per més de nou milions de persones, principalment a Suècia i parts de Finlàndia, sobretot a la costa i a les illes Åland. És en gran part mútuament intel·ligible amb el noruec, i també però no tant amb el danès. Com les altres llengües escandinaves, el suec descendeix del nòrdic antic, el llenguatge comú dels germànics que vivien a Escandinàvia durant l'era vikinga.
El suec estàndard és la llengua nacional que evolucionà dels dialectes del suec central al segle xix i que ja estava ben establerta al començament del segle xx. Malgrat que encara hi ha varietats regionals diferents que venen dels dialectes rurals antics, la llengua parlada i escrita és uniforme i estandarditzada. Alguns dialectes són molt diferents del suec estàndard en gramàtica i vocabulari i no són sempre mútuament intel·ligibles amb el suec estàndard. Aquests dialectes es limiten a àrees rurals i són parlats principalment per un nombre reduït de gent amb poca mobilitat social. Tot i que no estan amenaçats d'extinció imminent, aquests dialectes han anat declinant durant el darrer segle, malgrat el fet que estan ben documentats i el seu ús és encoratjat per les autoritats locals.
L'ordre estàndard de les frases és Subjecte Verb Objecte, encara que això pot canviar sovint per a emfatitzar certes paraules o frases. La morfologia del suec és similar a la de l'anglès, és a dir, té relativament poques flexions; dos gèneres, cap cas (si bé segons algunes anàlisis més antigues hi ha dos casos, el nominatiu i el genitiu), i una distinció entre singular i plural. Els adjectius es comparen com en anglès, i també es flexionen segons el gènere, el nombre i l'efecte de definitud. L'efecte de definitud dels substantius es marca principalment per mitjà de sufixos (terminacions), complementats amb articles definits i indefinits. La prosòdia presenta tant accent com tons. La llengua té una varietat vocàlica relativament gran. El suec també és notable per la consonant fricativa postalveolovelar sorda, un fonema consonàntic altament variable.
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search