Sumeri

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Sumeri

eme-ĝir, eme-gi
Tipus	llengua morta i llengua antiga
Ús
Parlants	extinta vers l'any 1900 aC, tot i que continuà essent usada com a llengua clàssica durant dos mil·lennis més
Parlants nadius	0
Autòcton de	sud de Mesopotàmia
Estat	Parlada antigament a Sumer
Classificació lingüística
Llengua aïllada
Característiques
Sistema d'escriptura	escriptura cuneïforme
Codis
ISO 639-2	sux
ISO 639-3	sux
Glottolog	sume1241
IETF	sux

El sumeri (𒅴𒂠, EME.GIR₁₅, ‘llengua nadiua’) era la llengua dels sumeris, al sud de Mesopotàmia, des d'almenys el 4 mil·lenni aC. Va ser de mica en mica substituït per l'accadi fins a deixar de parlar-se al començament del segon mil·lenni aC. Però va continuar com a llengua religiosa, cerimonial, literària, i científica fins al primer segle dC. Aleshores va ésser oblidat fins al segle xix. És una llengua aïllada, no relacionada ni amb l'accadi (que inclou el babiloni i l'assiri) ni amb l'arameu, totes dues semítiques, ni amb l'elamita.^{[1] [2]}