Taoisme

Taoisme

Dades
Tipus	moviment filosòfic religió
Història
Fundador	Laozi

Temes sobre
Taoisme
Teories Dao (Tao) De (Te) Wuji Taijí Yin i Yang Wu wei Ziran xianren Wuxing Qi
Pràctica Tres Tresors Meditació taoista Dieta taoista Neidan Pràctiques sexuals taoistes
Textos Yijing Daodejing Zhuangzi Lie Zi Daozang
Deïtats Hongjun Laozu Tres Purs Guan Yu Vuit immortals Emperador Groc Li Hong Xiwangmu Emperador de Jade Altres deïtats
Personatges Laozi Zhuangzi Zhang Daoling Zhang Jue Ge Hong Chen Tuan
Escoles Huang–Lao Taiping dao Wudoumi Tianshi Xuanxue Shangqing Lingbao Mestres Celestials del Nord Chongxuan Quanzhen Zhengyi Wuliu Taoisme Yao
Llocs sagrats Temple taoista Dongtian Penglai Shan
Organitzacions Associació taoista xinesa Mestre celestial Daoshi

El taoisme o daoisme^{[nota 1]} és un dels tres grans corrents de pensament de la Xina pels volts del segle iv aC, basat en l'obra atribuïda al savi Laozi (o Lao Tse) i anomenada Daodejing, «El Clàssic del Camí i la seva Virtut».^[1] (en xinès: 道家, en pinyin: Dào jiā, «escola del Tao»)

A partir del segle iii aC, també es va desenvolupar com a religió (道教, Dào jiào), però no es va estructurar veritablement com a tal fins al segle ii. Posteriorment, entre d'altres, encara es va mesclar amb elements del confucianisme i del budisme.

El taoisme és una varietat de tradicions filosòfiques i religioses associades que han influït en les persones de l'Àsia oriental durant més de dos mil·lennis. També van influir notablement en el món occidental, en particular a partir de la seva difusió al segle xix. La paraula 道, Tao (o Dao, segons la norma de romanització), es tradueix aproximadament com a 'camí' o 'via'. El concepte conté molts significats abstractes i espirituals que estan presents en la religió tradicional xinesa, i també en l'àmbit filosòfic.

L'ètica taoista fa èmfasi en les Tres joies del Tao, que són: moderació, compassió i humilitat. Mentre el pensament taoista se centra generalment en la natura, en la relació entre la humanitat i el cosmos (天人 相应), la salut i la longevitat i, també, en el wu wei (acció enfront de la no-acció). L'harmonia amb l'univers, o la font del mateix Tao, és l'objectiu, el referent de moltes directrius i pràctiques taoistes.

El respecte cap als esperits dels ancestres i els vuit immortals és habitual en el taoisme popular. El taoisme organitzat diferencia la seva activitat ritual de la de la religió tradicional, que alguns mestres taoistes (daoshi) consideren una degradació del taoisme. Al llarg de la història de la Xina, l'alquímia (que inclou la neida), l'astrologia, la gastronomia, el budisme zen, diverses arts marcials xineses, la medicina tradicional xinesa, el feng shui i diversos estils de qigong han rebut la influència del taoisme i han incorporat aspectes del seu pensament i de la seva pràctica.

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nota"/> corresponent.