Teatre noucentista

El teatre noucentista són aquelles produccions teatrals que es van realitzar durant el període conegut com a Noucentisme.^[1]

El noucentisme és un moviment cultural que apareix amb el canvi de segle com a reacció al modernisme, el romanticisme i el naturalisme. Ideològicament, però, pretén continuar i consolidar el catalanisme defensat per les tendències anteriors. La diferència és que es tracta d'un fenomen impulsat per la burgesia, que aspira a tenir un paper predominant en el govern del país.^[1] El noucentisme és, doncs, un corrent cultural amb arrels polítiques que s'inicia el 1906 amb la publicació de La Nacionalitat Catalana d'Enric Prat de la Riba. Aquell mateix any, se celebra el primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana i un any més tard es funda l'Institut d'Estudis Catalans. Ja el 1914 s'instaurarà la Mancomunitat de Catalunya, amb Prat de la Riba com a primer president.^[1]

En l'àmbit literari, el noucentisme recupera l'interès pel classicisme i abandona l'espontaneïtat, tan enaltida pel romanticisme, a canvi de valors com l'ordre, l'harmonia, la claredat i la sobrietat. Això fa que el llenguatge esdevingui més artificiós. Així mateix, es passa d'un cert amateurisme a una major professionalització.^[1]